Autor Articles i estudis
12 Setembre 2019 a 18:00

Barcelona 1888, la torre que volia competir amb la Torre Eiffel

Arc del Triomf Barcelona// Foto: wikipedia Commons

Arc del Triomf Barcelona// Foto: wikipedia Commons

La Torre Eiffel és, avui dia, el monument més visitat del planeta i el símbol d’identitat de tota una ciutat com París, per no dir de tot França. Construïda per a l’Exposició Universal de París de 1889 i en commemoració del centenari de la Revolució Francesa, amb el temps ha acabat per ser un símbol mundialment reconegut. Barcelona, per la seva banda, si bé més humil, sempre ha tingut els ulls posats a París, d’on ha obtingut tradicionalment els seus referents arquitectònics. Va ser per això que quan es va assabentar que per a l’Exposició de 1889 es pretenia aixecar la Torre Eiffel, la ciutat va projectar -per no ser menys- aixecar una altra torre emblemàtica per la de Barcelona 1888.

Per la Ciutat Comtal ha corregut insistentment des de fa anys, la faula que Eiffel va oferir fer la seva famosa torre a Barcelona i com que no la va voler, es va anar i la va fer a París. Res més lluny de la realitat, ja que el projecte de Eiffel és una cosa anterior, però el que sí és cert és que, en tenir coneixement de tal projecte de construcció, els prohoms encarregats de tirar endavant la molt menys fastuosa Exposició Universal de Barcelona de 1888 van voler estar a l’alçada, mai millor dit.

Per aconseguir-ho, el projecte inicial promogut per l’empresari gallec Eugenio Serrano de Casanova observava la construcció d’una torre d’uns 200 metres d’alt que, situada al mig de l’actual Parc de la Ciutadella i sent més alta que la propera muntanya de Montjuïc, seria el centre d’atracció de l’exposició.

L’encarregat d’aixecar la torre seria l’enginyer J. Lapierre, de Toulouse (França) i l’estructura consistiria en una torre piramidal de 4 cares, amb una base de 60 metres de costat i 200 metres d’alt construïda enterament de fusta i profusament ornamentada. En aquesta torre, a banda dels ineludibles miradors, hauria tot tipus de serveis de restauració -restaurants, cafès, bars…- i fins i tot incorporaria uns potents fars de llum en la cúspide que il·luminarien l’entorn de la Ciutadella. Tot això seria una meravella que competiria amb la de París- segons els entusiastes mitjans de comunicació del moment.

No obstant això, si alguna cosa faltava en el projecte eren els diners, ja que al contrari del projecte francès, en què participava tot el país, l’exposició de Barcelona va ser un projecte eminentment privat, que no arribava ni de lluny als nivells pressupostaris de la exposició de París. Això va produir que les autoritats triguessin el que no està escrit en acceptar el projecte de la Torre Lapierre, símptoma clar que acabaria per no fer-se. Quan l’ajuntament va desestimar finalment la construcció d’aquesta torre a la fi de 1887, no es va abandonar el projecte, sinó que es va posar sobre la taula un segon: la Torre Comtal.

Projectada per l’arquitecte català Pere Falqués, hauria de tenir igualment 200 metres d’alçada, seria construïda en pedra, maó i ferro i la seva ubicació inicial seria la plaça de Tetuan. Disseny una mica incalificable, va córrer com la falsa moneda d’una ubicació a una altra i de despatx en despatx fins poc abans de l’obertura de l’exposició (abril 1888) quan es va desestimar finalment. Paral·lelament a la Torre Comtal es va jugar amb la possibilitat de fer una segona, anomenada Torre Carbonell, que construïda en ferro al millor estil Eiffel, prometia tenir 350 metres d’altura, 50 més que la francesa. Evidentment si no hi havia calés per a una, menys hi havia per a dos, pel que ambdós projectes monumentals van quedar al calaix. L’exposició de Barcelona acabaria finalment sense torre commemorativa i substituint-se per un senzill -però barat- globus captiu des del qual admirar la ciutat des de les altures.

L’Exposició Universal de Barcelona, malgrat els fiascos, els deliris de grandesa i les restriccions pressupostàries, va significar un canvi radical de la fesomia de la ciutat. Monuments emblemàtics com l’Arc de Triomf, el Parc de la Ciutadella o el monument a Colom, han perdurat des de llavors. I encara que els 2’5 milions de visites de Barcelona 1888, poc tenen a veure amb els més de 32 que va tenir París l’any següent, la Ciutat Comtal va deixar, així, constància al món de la seva mentalitat mediterràniament oberta i d’una vocació europeista de la qual encara avui, en ple segle XXI, continua fent gala.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

Switch to mobile version