L’IPC augmenta un 0,7% interanual
A Catalunya, el mes de Juny
Benzinera IPC anual// Foto wiquipedia Commons
L’índex de preus de consum (IPC) augmenta un 0,7% interanual a Catalunya al juny del 2019. Els grups més inflacionistes han estat Hotels, cafès i restaurants (2,4%) i Altres béns i serveis (2,0%); mentre que presenten taxes de variació negativa Habitatge (−0,8%), Transports (−0,4%) i Comunicacions (−0,1%).
A Catalunya, l’IPC (amb la base 2016=100) al juny del 2019 no presenta variacions respecte al mes anterior, però augmenta un 0,7% amb relació al juny de l’any 2018.
| Index | Variació mensual % | Variació interanual % | Variació inici d’any % | ||
| Index general | 105,5 | 0,0 | 0,7 | 0,6 | |
| Aliments i begudes no alcohòliques | 105,7 | 0,6 | 1,5 | 1,3 | |
| Begudes alcohòliques i tabac | 104,5 | -0,1 | 0,7 | 1,1 | |
| Vestit i calçat | 108,6 | -1,0 | 0,9 | -3,2 | |
| Habitatge | 104,1 | -0,4 | -0,8 | -3,3 | |
| Parament de casa | 102,1 | 0,2 | 1,1 | 0,8 | |
| Medicina | 103,1 | 0,0 | 0,8 | 0,4 | |
| Transports | 109,6 | -1,4 | -0,4 | 2,9 | |
| Comunicacions | 103,9 | -0,2 | -0,1 | 0,8 | |
| Esbarjo i cultura | 102,0 | 2,0 | 0,1 | 0,5 | |
| Ensenyament | 102,5 | 0,1 | 1,2 | 0,1 | |
| Hotels, cafès i restaurants | 107,4 | 0,5 | 2,4 | 3,5 | |
| Altres bèns i serveis | 104,9 | 0,4 | 2,0 | 1,4 | |
| Unitats:Base 2016:100 | ||
| Font: INE. | ||
| Institut d’Estadística de Catalunya | ||
Nota metodològica
L’IPC es construeix d’acord amb la fórmula de Laspeyres, que és una mitjana aritmètica ponderada dels índexs de preus dels diversos articles de consum considerats. Des del febrer del 2017 s’ha implantat un nou sistema d’índexs de preus de consum, IPC base 2016, que pretén millorar la representativitat d’aquest indicador mitjançant canvis en la composició de la cistella de la compra i l’actualització de l’estructura de ponderacions.L’índex de preus de consum (IPC) mesura l’evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l’adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l’INE(Vincle extern: s’obrirà una nova finestra). En queden excloses les despeses que es poden considerar d’inversió, com ara l’adquisició d’habitatge en propietat.
El nombre de municipis i establiments de la base 2016 és el mateix que a la base anterior. Els preus es recullen en 177 municipis i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l’IPC.
Canvis més destacables en la configuració del cistell de consum de la base 2016
Són la incorporació dels serveis en línia de vídeo i música, els jocs d’atzar o el cafè monodosi en els productes d’alimentació. El nombre d’articles que composen la cistella de la compra és de 479.
L’estructura de ponderacions de la base 2016 s’ha elaborat a partir de l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF). A més, per determinar l’estructura definitiva, s’ha utilitzat informació d’altres fonts:
- evolució del consum privat de la Comptabilitat Nacional
- evolució de preus de l’IPC
- altres fonts de l’oferta dels diferents sectors
Les despeses de consum s’han classificat d’acord amb una nomenclatura elaborada per l’INE a partir de la ECOICOP (European Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. Els articles de consum es trien de manera que ofereixin garanties de permanència en el mercat i que siguin consumits habitualment per la població.
