Autor Societat
25 Febrer 2016 a 10:00

El conseller Rull proposa assumir la gestió íntegra de la xarxa ferroviària

La proposta es distribueix en tres fases

Compareixença Rull // Imatge cedida per lla Generalitat

Compareixença Rull // Imatge cedida per lla Generalitat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha proposat, durant la compareixença parlamentària per a exposar les prioritats de la legislatura, assumir la gestió íntegra de la xarxa ferroviària catalana en tres fases. Un total de vuit corredors, ja identificats i per on circulen sobretot serveis de Rodalies, formarien part de la primera fase d’aquest traspàs.
Rull ha insistit en la necessitat de gestionar tant la infraestructura com els mitjans que circulen per la xarxa ferroviària catalana. El conseller ha afirmat: “No és que vulguem abandonar la defensa dels interessos de la societat i de l’economia catalana, però un escenari en que l’Estat no compleix i la nostra única opció és queixar-nos i pidolar no porta enlloc més que al cansament i la frustració”. A més, ha rebalat:  “Ens volem ocupar nosaltres del sistema de Rodalies i Regionals, volem ser culpables de les nostres decisions i no hostatges dels errors dels altres per a assegurar que  “no és una petició improvisada, ho hem estudiat”.
Així, el primer pas per a aquest traspàs serà l’elaboració per part de la Generalitat d’un informe per a defensar l’exclusió de determinats corredors de la xarxa d’interès general. El Consell de Ministres és l’òrgan que haurà de resoldre aquesta petició. Un cop desclassificades les infraestructures, el Govern català reclamarà l’expedient de traspàs, que es proposa en tres fases:
1.    Els corredors on el servei de Rodalies és únic o majoritari.  Són els següents:
o   Nus de Castellbisbal-Arc de Triomf (exclusiu de Rodalies)
o   Arc de Triomf-Mataró-Maçanet Massanes (exclusiu de Rodalies)
o   Arc de Triomf-Montcada bifurcació (exclusiu de Rodalies)/ Montcada bifurcació-Manresa-Lleida Pirineus  (exclusiu de Rodalies)
o   Ramal d’accés a Cerdanyola Universitat (exclusiu de Rodalies)
o   Montcada bifurcació-Puigcerdà (exclusiu de Rodalies)
o   Sant Vicenç de Calders-Vilanova-Passeig de Gràcia-Nus de Mollet (trànsit mixt de Rodalies i llarg recorregut)
o   Passeig de Gràcia-Estació de França (trànsit mixt de Rodalies i llarg recorregut)
o   El Prat de Llobregat-Aeroport (exclusiu de Rodalies)
2.    La resta de corredors de la xarxa convencional
3.    La xarxa d’alta velocitat
L’empresa pública Ifercat seria l’administradora d’aquestes infraestructures, per encàrrec del Govern català.
Regles de joc modernes i homologables
En la seva compareixença parlamentària, el conseller s’ha compromès a liderar el Departament de sostenibilitat aplicada al territori, al medi ambient i al medi natural, així com el Departament que ajuda a aplicar la sostenibilitat a les polítiques pròpies d’altres departaments. Aquesta noció es troba de manera transversal en els altres vuit eixos d’actuació que ha detallat el conseller:
1.    Fixar unes regles de joc modernes i homologables a les dels països avançats. Rull ha avançat que serà a través del contingut d’aquestes lleis que plasmarem el marc de desenvolupament sostenible que volem assolir.
Es tracta d’un ampli paquet legislatiu relacionat amb la mobilitat (llei de serveis de mobilitat terrestre; de ports i de transport marítim i fluvial, i d’infraestructures de mobilitat), amb l’ordenació del territori (llei d’arquitectura, del territori o d’ordenació del litoral) i el medi ambient (llei de biodiversitat; del canvi climàtic i de residus).
El conseller vol recuperar també les dotacions pressupostàries necessàries per al bon funcionament dels 14 Parcs Naturals de Catalunya. “Els darrers anys, la política de parcs naturals ha patit retallades excessives”, ha valorat. En quan els parcs ha subratllat: “Són un element tractor de l’economia de moltes comarques i si creiem en el territori, en el dret de les persones que viuen en espais protegits a desenvolupar-hi activitats, cal destinar-hi recursos”.
2.    Establir nous models de governança que apostin per la concertació amb els agents econòmics, la participació de la societat civil i la cooperació institucional. Entre d’altres, es preveu redactar una proposta de gestió compartida de la mobilitat de Catalunya. “Una Autoritat de la Mobilitat de Catalunya (AMC) permetria una governança més adequada per a afrontar els reptes” en aquest terreny, ha defensat Rull.
3.    Subordinar les inversions al seu rendiment social, econòmic i ambiental, cosa que implica ponderar cada projecte segons el seu interès general.  “Les infraestructures són un instrument al servei de l’economia, en cap cas l’economia ha d’estar al servei de les infraestructures”, ha asseverat el conseller Rull.
“Hem d’extreure moltes lliçons de la crisi econòmica, especialment pel que fa a la “racionalització de la inversió”, ha dit el titular de Territori i Sostenibilitat. Així, ha citat la priorització de projectes de millora de la C-58, com accelerar la construcció del tercer carril entre Sant Quirze del Vallès i Sabadell o ampliar les calçades laterals en el tram entre Sant Quirze i Terrassa. També ha apostat per prioritzar el tercer carril de la C-17.
4.    Afavorir la igualtat d’oportunitats. La implantació de la T-Mobilitat durant el període 2016-2018, amb una inversió de 58 milions, serà un dels instruments principals d’aquest eix. Substituirà els 84 títols integrats que existeixen avui i permetrà que els ciutadans paguin pel transport que facin servir.
5.    Posar les persones al centre de les polítiques. La informació útil, que permet conèixer la situació, i l’atenció en la resposta per part dels organismes públics són alguns dels aspectes rellevants. El Departament impulsarà l’educació ambiental, especialment mitjançant el Programa Escoles Verdes.
6.    Fomentar la cohesió territorial per tal que tothom pugui desenvolupar les seves expectatives, posant en valor el potencial de cada territori i  evitant la uniformització del país, ha comentat Rull. Dins d’aquest eix se situen els plans directors urbanístics (PDU) de caràcter estratègic, que potencien l’economia des de la planificació territorial. Aquesta legislatura s’aprovaran els d’enoturisme, del domini esquiable La Molina-Masella, Granvia-Llobregat, Parc d’Innovació del Cuir i de la Marroquineria, dels municipis de mineria potàssica del Bages i del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou.
També durant aquesta legislatura es definiran les estratègies i els instruments per a abordar les necessitats de les urbanitzacions construïdes els anys 60 i 70 amb dèficits urbanístics.
D’altra banda, per a millorar l’abastament d’aigua en municipis petits, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prepara un convocatòria d’ajuts centrada en garantir la disponibilitat del recurs i la seva qualitat.
7.    “Garantir la integració ambiental per a subratllar que la protecció del medi no representa un fre al desenvolupament sinó una manera de fer-lo més equitatiu i sostenible”, ha defensat el conseller. Durant aquesta legislatura es tramitarà la modificació de la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes i es proposarà la modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme. També es milloraran les avaluacions ambientals de plans i programes i es culminarà la nova planificació de la gestió dels residus iniciada en la darrera legislatura.
 
8.    Contribuir a configurar un nou model econòmic que avanci cap a l’economia circular, basada en l’eficiència i en la màxima optimització dels recursos i dels processos productius. Dins d’aquest eix es troben iniciatives com la oficina tècnica de coordinació del Corredor Mediterrani, l’estudi de possibles àrees d’activitat econòmica properes a eixos d’infraestructures o un Pla de turisme dels espais protegits.
“Volem la recuperació econòmica però no volem tornar a les condicions anteriors a la recessió i que la van provocar”, ha subratllat Rull.  El conseller ha conclòs: “Necessitem avançar cap a una economia sostenible”.
Switch to mobile version