Autor Societat
21 Gener 2016 a 10:00

L’informe de l’Oxfam mostra que només 62 persones posseeixen tanta riquesa com 3.600 milions

Oxfam fa una crida perquè es prenguin mesures contra la crisi de la desigualtat extrema

Exclusió social // Imatge del web de Oxfam Intermón

Exclusió social // Imatge del web de Oxfam Intermón

L’augment descontrolat de la desigualtat ha creat un món en el qual tan sols 62 persones posseeixen tanta riquesa com 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, segons adverteix Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) en el seu informe Una economia al servei de l’1%, publicat avui a nivell internacional.

L’informe posa de manifest que, des de 2010, els ingressos de la meitat de la població s’han reduït en un bilió de dòlars, el que suposa una caiguda del 41%. Mentrestant, la riquesa de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions de dòlars.

El director general d’Oxfam Intermón, José María Vera, explica: “S’ha parlat molt de desigualtat, però s’ha fet molt poc encara. No podem seguir permetent que centenars de milions de persones pateixin fam cada dia mentre que les elits econòmiques absorbeixen els recursos que haurien d’ajudar a aquestes persones a tenir una vida segura i digna

Oxfam fa una crida perquè es prenguin mesures urgents contra la crisi de la desigualtat extrema, que posa en perill tot el progrés realitzat al llarg dels últims 25 anys en la lluita contra la pobresa.

L’informe també mostra com la desigualtat afecta de manera desproporcionada a les dones; de les 62 persones més riques del món, 53 són homes i només 9 són dones. La major desigualtat d’ingressos condiciona l’accés de les dones a serveis sanitaris, educació, participació en el mercat laboral i representació en les institucions. També s’ha demostrat que la bretxa salarial entre homes i dones és més gran en societats més desiguals, i que la majoria dels treballadors pitjor remunerats del món són dones, exercint les ocupacions més precàries.

La fuga cap als paradisos fiscals

La fuga de recursos cap a paradisos fiscals juga un paper clau en el creixement de la desigualtat. Arreu del món, la riquesa individual oculta en paradisos fiscals arriba als 7,6 bilions de dòlars, el que suposa una pèrdua de 190.000 milions de dòlars més cada any en ingressos fiscals per als Governs a destinar en l’educació i salut dels més pobres.

D’altra banda, la inversió empresarial en paradisos fiscals s’ha multiplicat gairebé per quatre entre 2000 i 2014, i suposa unes pèrdues de com a mínim 100.000 milions de dòlars l’any per als països en desenvolupament. La utilització dels paradisos fiscals per part de grans empreses per reduir la seva contribució fiscal s’ha convertit en un problema sistèmic.

Vera afegeix: “Les empreses multinacionals i les elits econòmiques juguen amb unes normes diferents a la resta, aprofitant totes les escletxes possibles per evitar pagar el que és just. El fet que 188 de les 201 empreses més grans estiguin presents en almenys un paradís fiscal és un indicador clar de que és hora d’actuar. És una responsabilitat dels Governs evitar aquesta elusió fiscal massiva, i és responsabilitat de les empreses no utilitzar les escletxes legals per augmentar els seus beneficis sense pagar impostos“.

De fet, el 30% del patrimoni financer d’Àfrica es troba en paradisos fiscals, el que fa perdre al continent almenys 14.000 milions de dòlars l’any en impostos no recaptats. Aquesta quantitat seria suficient per garantir l’atenció sanitària a mares i nens, la qual cosa podria salvar la vida de quatre milions de nens a l’any, i permetria contractar professors suficients per escolaritzar tots els nens i nenes africans.

A Llatinoamèrica, la regió més desigual del món, l’evasió i elusió fiscal és també una de les causes que afavoreixen l’extrema concentració de riquesa. S’ha estimat que només el 2014, l’evasió en l’impost sobre la renda i els beneficis empresarials va costar a Llatinoamèrica l’equivalent al 4% del PIB brut de tota la regió, més de 175.000 milions d’euros.

Per això Oxfam fa una nova crida per acabar amb l’era dels paradisos fiscals com un pas fonamental per abordar la reducció de la desigualtat. Les mesures que s’han pres fins ara han estat insuficients, és hora de posar en marxa un gran compromís entre tots els Governs. Recuperar aquests recursos que s’escapen a través de l’abús dels paradisos fiscals és vital per poder invertir en l’atenció sanitària, educació i altres serveis públics essencials que determinen la sort de les persones més pobres del món.

La bretxa entre rics i pobres continua augmentant a Espanya i a Catalunya

A Espanya, l’1% de la població concentra més riquesa que el 80% més pobre. El 2015, mentre el patrimoni de les 20 persones més riques del país es va incrementar un 15%, la riquesa del 99% restant de la població va caure un 15%. Els presidents de les empreses de l’IBEX35 cobren ja 158 vegades més que el salari d’un treballador mitjà. L’increment de la desigualtat al nostre país es deu principalment a la combinació d’una enorme bretxa salarial amb un sistema fiscal regressiu que grava poc als que més tenen.

Pel que fa a Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat a favor de les minories. Actualment, només el patrimoni del català més ric equival a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes, i durant el 2015, el patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34%.

Switch to mobile version