Autor El poema
16 Gener 2016 a 14:00

Gossos a la boira

perros a la intemperie

N’hi han gossos que viuen a la intempèrie
cremats de fred, entre la boira clara, obscura, amb l’aire un Tant macabre d’AQUESTA tarda;
i a qui li impota la llum humana del Seus ulls Quan és creuen amb la llum dels ulls meus;
perque són fills de gitanos que no tenen casa, ni cor, ni color
coigexen amb puces, paparres i Sarnes;
i després del dolor del menyspreu, fer front al fred, a l’escalfor infernal de l’estiu;
perque són fills de negres que no senten com gossos
Perque són joguines de blancs Quan petits i abandonats Quan vells.
Una gota de pluja d’aquesta tarda de boira que rebutja el seu pelatge maltractat i brut, és el que necessita el seu cor per netejar amb tempesta AQUEST Oceà embravit de gossos abandonats
Gossos cegs d’amor, trobats, perduts, deshollats a l’historia, són gossos a la boira nocturna que res Deixa veure més que l’ombra d’Impunitat d’alguns
Tatiana Ortiz
Switch to mobile version