Autor Cinema, teatre i televisió
8 Desembre 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: V de Vendetta

Llibertat i revolució

V de Vendetta

V de Vendetta

THRILLER. EE.UU. Estrenada: 2005. Dirigida per: James McTeigue. Repartiment: Hugo Weaving, Stephen Rea, Natalie Portman, Stephen Fry. Duració: 131 min.

Recuerden, recuerden el 5 de noviembre” amb aquestes paraules comença un dels film més revolucionaris de la historia: V de Vendetta. Un seguit de referències literàries (Danté de El conde de Montecristo) i cinematogràfiques (El fantasma de la ópera) són les que donen cos al film de McTeigue el qual es situa dins la llista de les pel·lícules més polèmiques de la història on la moralitat és la crida del poble en contra del govern. V de Vendetta porta a la gran pantalla la novel·la gràfica de mateix nom realitzada per Alan Moore (Wathcmen) de les mans dels germans Wachoswki (Matrix) i el segon de grans produccions James McTeigue.

El missatge que el personatge de V – interpretat amb perfecció per Hugo Weaving – llença a la població és que la ciutadania s’ha d’aixecar davant la tirania del govern, una crida que travessa les pantalles. L’escena més significativa és quan Evey Hammond – interpretada amb dolçor i fortalesa per Natalie Portman – és tancada amb l’objectiu de ser reeducada mentalment, una escena que més que mostrar la crueltat fins on pot arribar l’ésser humà, ajuda a endinsar-se en la ment i la forma de pensar de V.

Una història plena de misteris, secrets, plans,… que fins a l’últim instant no es resolen però que, tot i així, deixa obert el més inquietant: la identitat de V. Una metàfora sobre que l’important no és la persona sinó les seves idees.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version