Autor Cinema, teatre i televisió
29 Desembre 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Noche en el museo: El secreto del faraón

Una fórmula que ja ha perdut la gràcia

Noche en el museo El secreto del Faraón

Noche en el museo El secreto del Faraón

EE.UU. COMEDIA. Estrenada: 2014. Dirigida per: Shawn Levy. Repartiment: Ben Stiller, Robin Williams, Den Stevens, Ricky Gervais, Owen Wilson. Duració: 97 min

Figures de cera, mòmies, animals dissecats,…. tots ells cobren vida a Noche en el museo: El secreto del faraón. En aquesta tercera, i en principi, última entrega apareixen novament els personatges de Teddy, Dexter, Athila,… i s’incorporen de nous com Lancelot, els pares d’Ahkmenrah,… A més, en aquesta nova aventura marxen a Londres, al museu britànic.

Després de dues entregues arriba la tercera, res fora del normal, novament personatges i elements d’un museu d’arreu del món que tenen vida. La única diferència és que en aquest film fan el viatja per salvar-los ja que la taula màgica sembla perdre els poders. Una entrega que ja augura, des del minut zero, ser el final d’una saga plena de personatges històrics i falta d’un interès més enllà de la interacció entre humans i coses. Tot i així,  continua impactant veure com objectes inanimats es mouen i parlen.

El que fa especial a Noche en el museo 3 és la presència de dos actors, que poc després de l’estrena del film, van morir: Dick Van Dyke, el qual apareix a escena ballant estrambòticament, i l’humorista Robin Williams, qui dóna vida a Theodore Roosevelt (Teddy). Aparicions que, juntament amb gags que aconsegueixen treure un somriure, eleven la fórmula repetitiva de Noche en el museu.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version