Autor Articles i estudis
19 Novembre 2015 a 18:00

Què està passant a Síria? Síntesi d’un conflicte armat

Què està passant a Síria? Síntesi d'un conflicte armat // Imatge Wikipedia Commons

Què està passant a Síria? Síntesi d’un conflicte armat // Imatge Wikipedia Commons

Amb els atemptats de la nit del divendres 13 a París, s’ha produït una onada d’alguna cosa que barreja a parts iguals por, inestabilitat i ràbia que ha assotat, com un tsunami, tota la societat occidental. En ella, l’espanyola no és aliena, i menys la catalana, per simple proximitat geogràfica (i per tant de relació social) amb l’epicentre dels atemptats. Les confuses informacions que ens arriben de totes bandes, tant del que envolta a l’atemptat, com de les seves conseqüències i les seves implicacions, han produït una desinformació en el comú dels mortals per simple impossibilitat de digerir l’excés d’informació que s’ha produït en un lapse de temps tan curt. D’altra banda, la secular tendència reduccionista d’aquest país a la dualitat bo/dolent, Barça/Madrid, Republicans/Nacionals, indis/ianquis, URSS/EUA., tigres/lleons, etc… ha fet que la gent estigui més perduda que un pop en un garatge en tant que, si bé hi ha un dolent molt dolent (els jihadistes del Daesh), el bo cadascú el posa en un lloc diferent segons els seus gustos, prejudicis, creences o desinformacions diverses. No obstant això, la realitat no respon a aquest simplista patró blanc/negre, i en el cas que ens incumbeix, menys encara, i és que… què està passant a Síria? A continuació intentaré fer-li una síntesi que l’hi expliqui fàcilment.

El fet que els atemptats hagin estat fets per islamistes, ha fet que, els que no siguin musulmans, redueixin el problema a veure el “moro” com a culpable de tot i, per tant, l’enemic a batre. Però… sap que la principal víctima de ISIS són els propis musulmans sirians? ¿Sap que l’Iran dels aiatol·làs està combatent ISIS? I és que Síria és un autèntic vesper on determinar qui és el bo i qui el dolent és, senzillament, impossible.

Per començar, hem de tenir en compte que Síria és un territori immens com sis vegades Catalunya, en bona part desèrtic, sobre el qual, des de 2011, s’estan donant d’hòsties 4 faccions diferents, totes elles musulmanes. Comencem malament la cosa…

Al nord, es troben els kurds, nacionalistes que busquen formar un estat propi des de fa anys i que atès que alguns dels estats que es van dividir el Kurdistan (Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran) han petat com una castanya, han organitzat el seu propi exèrcit per defensar el seu territori.

A l’oest, a la franja costanera mediterrània, es troba l’exèrcit sirià de Baixar Al-Assad, que era el que manava de forma autoritària (filosocialista i suposadament laic) a tot Síria fins que, amb la Primavera Àrab, es van revoltar diverses faccions opositores i la van fer grossa.

Una mica més a l’est de l’Exèrcit Sirià, es troba l’Exèrcit Sirià Lliure, totum revolutum d’opositors a Al-Assad -molts d’ells exmilitars addictes al seu règim i islamistes igual de radicals que ISIS- que lluiten per eliminar-lo i per no ser eliminats per ell, és clar.

I, finalment, al centre-sud, el ISIS (o Daesh, encara que no els agrada que els diguin així), que imbuïts d’un fanatisme religiós sense límits, imposen la llei islàmica més rígida allà per on passen, de cara a que ningú qüestioni el seu poder. Encara que sembli mentida, no són tants, però els seus mètodes són molt radicals i innovadors ja que, en ser gent relativament jove, han portat la seva lluita a Occident a través de les xarxes socials, aconseguint gran quantitat de suports entre la gent psicològicament més vulnerable i creant el gran enrenou que ha creat. A Síria, controlen les zones agrícoles, els pous de petroli i, sobretot, l’aigua, mitjançant els embassaments del Tigris. I aquí és on ja s’embolica tot.

Síria, des del final de la 1a Guerra Mundial i fins al final de la Segona, va ser colònia francesa, i malgrat donar-li la independència el 1946, i els cops d’estat posteriors, va seguir tenint interessos econòmics al país que s’arrosseguen fins avui. Per això i pels atemptats, França està participant en el conflicte.

Rússia, per la seva banda, ha tingut històricament en els Al-Assad (primer el pare i ara el fill) un aliat en la zona a causa de la seva ideologia socialista i laica, que era de molt interès en el moment de la Guerra Freda amb els Estats units. Evidentment, maleïda la gràcia que li va fer a Putin que intentessin expulsar del poder a Baixar Al-Assad. D’altra banda, l’única base que Rússia té fora del seu territori se situa a Tartús, a la costa mediterrània controlada per Al-Assad. Població, Tartús, que està agermanada amb la catalana Tortosa. Curiós, però cert.

Estats Units, com no, ajudant els enemics dels seus enemics, o el que és el mateix, a l’Exèrcit Sirià Lliure, ja que ells continuen en les inèrcies de la Guerra Freda de tota la vida. Inèrcies que van desembocar en la sobirana cagada de la invasió de l’Iraq, la qual esquitxa de forma més o menys directa el conflicte sirià.

Iran, són acèrrims enemics dels Daesh (per això ajuden a Baixar Al-Assad, quan no intervenint directament prop de les seves fronteres), més que res perquè els iranians són xiïtes i els altres són sunnites i, encara que els dos són musulmans radicals, un és capaç d’arrencar-se un ull per tal que l’altre perdi tots dos. Per a la seva informació, els xiïtes consideren que per comunicar-se amb Al·là es necessiten els intermediaris (els aiatol·làs), mentre que els sunnites pensen que a Al·là s’arriba directament sense intermediaris. I porten matant-se per això des del principi de l’Islam, i espera…

Aràbia Saudita, com a bons sunnites tan radicals com els de ISIS, però més mesurats en qüestió de formes… A qui ajudaran? Efectivament, a ISIS… encara que com queda lleig a nivell mundial donar suport a degolladors fanàtics i els seus clients principals són occidentals, neguen totalment que estiguin donant-los ajuda.

En tot aquest embolic d’interessos i suports, els mètodes violents i radicals envers la població civil tant d’uns com d’altres -tenint en compte que un civil és simplement un militar sense armes i que totes les faccions implicades ho estan perquè tenen un suport més o menys explícit de la població no militar- ha provocat que la gent surti per potes del país, ja que amb 4 contendents diferents amb ganes de venjar-se dels altres 3, cap és millor que els altres. Europa, com sap que entre col i col, sempre ix una bleda, i no té ganes d’anar suspenent partits de futbol per a no-res (si ja falla el pa, com perquè falli també el circ) no vol saber res dels refugiats i es fa el “longuis” a l’hora d’acollir-los.

En definitiva, que l’enrenou de Síria és una autèntica escudella barrejada d’interessos particulars en què cadascú lluita per defensar el que és seu, sense gaires miraments ètics ni morals. És per això que, en aquesta baralla de bar col·lectiva a força canonades i tall de colls en directe, ningú està lliure de culpa -Ningú! – I si ara s’estan unint totes les potències contra el Daesh és perquè els seus mètodes són tan aberrants que molesten a tothom i distorsionen el panorama polític mundial… i fins aquí poguéssim arribar!

En fi. Sigui com sigui, aquí té la informació; fer-se l’opinió -cas que sigui un dels pocs genis que és capaç de tenir-lo clar-, com sempre, és cosa seva.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version