Autor Cinema, teatre i televisió
9 Juny 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Relatos Salvajes

Violència com a recurs de la satisfacció personal

Relatos Salvajes

Relatos Salvajes

DRAMA. Argentina. Estrenada: 2014. Dirigida per: Damián Szifrón. Repartiment: Ricardo Darín, Darío Grandinetti, Leonardo Sbaraglia, Rita Cortese. Durada: 119 min

Violència. Suspens. Comèdia. Relatos Salvajes combina els tres conceptes en els sis curtmetratges que la formen. Cada història més esbojarrada que l’anterior però totes amb un mateix fil conductor: la violència per la satisfacció personal. Szifrón, director del film, presenta des d’un home indignat amb el sistema que fa explotar pels aires el dipòsit municipal de vehicles, fins un home que estrella un avió amb tota la gent que li ha fet impossible la vida.

La violència és un tema molt recurrent en el cinema actual però principalment es mostren extorsions gratuïtes sense una fi concreta. En canvi, Damián Szifrón no només representa, a la gran pantalla, els somnis més profunds d’odi de la gent sinó que els hi dóna ironia i humor. Es veu clarament amb la història dels dos conductors quan, després de crits, cops i intents d’homicidi, el cotxe explota i els forenses dictaminen que eren una parella.

Per poder abastar el màxim de temàtiques el director opta per crear un film mitjançant 6 curtmetratges on els protagonistes tenen diferents motius per a cometre delictes. Totes les històries acaben amb un gir, mitjanament, inesperat. A més, tot i que les diferents trames tinguin una mateixa estructura la presentació és diferent per dinamitzar el film i sorprendre. En alguns curtmetratges el punt de gir està situat a pocs minuts de l’inici mentre en altres casos està per la meitat, el que provoca que l’espectador, imaginant-se ja el crim que es cometrà, estigui en tensió. Per exemple, en la història protagonitzada per Ricardo Darín, no és fins a pocs minuts que acabi que explota el dipòsit municipal de vehicles, acció que s’espera des del primer instant que se li emporta el cotxe la grua.

En resum, es podria definir el film com una recopilació de les possibles venjances que a tothom se li han passat alguna vegada pel cap: des de l’agressió al sistema fins a la massacre de tot aquell que en algun moment et va complicar la vida.

Relatos Salvajes va estar nominada a l’Oscar com a Millor pel·lícula de parla no anglesa, va guanyar el Goya a Millor pel·lícula hispanoamericana i va obtenir el Premi del Públic al Festival de Sant Sebastián.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version