Autor Cinema, teatre i televisió
19 Maig 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: La naranja mecánica

De l’aberració a l’obra mestra

 

La naranja mecánica

La naranja mecánica

THRILLER. Regne Unit. Estrena: 1971. Dirigida per: Stanley Kubrick. Repartiment: Adrienne Corri, Aubrey Morris, Malcolm McDowell, Michael Bates, Patrick Magee, Warren Clarke. Duració: 137 min

Kubrick és conegut per l’excentricitat que successivament mostrava als seus films, tots amb una temàtica difícil de comprendre i que l’espectador mig, considera aberrant i desagradable. Però, possiblement el film més conegut i més controvertit de la seva filmografia sigui La naranja mecànica, pel·lícula en la qual la violència gratuïta i la raresa és fan més notòries.

L’obra de Kubrick presenta Alex, un jove apassionat pel crim, fins que és detingut i internat a la presó. Però la seva odissea no es limita simplement en estar un temps reclús en un espai ple de delinqüents sinó que és escollit per ser el conillet d’índies d’un experiment, anomenat Ludovico, que té l’objectiu de reformar als criminals.

El film a part d’englobar tots els crims possibles presenta un futur indeterminat on cada element s’allunya de la normalitat i creua la frontera d’allò anòmal. Cal recordar una de les escenes inicials quan Alex i els seus amics estan a un bar on les escultures que decoren l’estança són cossos femenins. Però de l’anormalitat es passa, directament, a una obra mestra on els dobles sentits i la crítica social són presents. L’exemple més clar és quan Alex entra a l’hospital després d’haver-se intentat suïcidar i el Ministre d’Interior el visita i li ofereix un treball ben remunerat. En aquest sentit, la pel·lícula mostra un exponent de crítica social, mostrant que els governs mai desitgen sortir mal parats.

El llargmetratge es pot entendre també com una crítica social a la llibertat de la qual actualment disposem,  ja que Alex no és conscient del que té fins que se li és arravatat. Considera la llibertat com a sinònim de poder fer el que li vingui en gana sense tenir conseqüències, però quan és internat s’adona que realment no s’ha comportat com la societat es mereix.

A la vegada, el film deixa entreveure el que coneixem per karma. Quan Alex i els seus amics torturen una parella que viu al mig del bosc,  fins a matar i violar a la dona, el mal que l’home va patir és tornat a Alex quan aquest, aparentment, s’ha recuperat.

La pel·lícula va estar nominada a 4 Oscars: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Muntatge i Millor Guió Adaptat.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version