Autor Cinema, teatre i televisió
22 Octubre 2014 a 18:00

La iaia de tots

L’autèntica Montserrat Carulla

Montserrat Carulla a l'espectacle "Iaia!" // Imatge del web del CAET

Montserrat Carulla a l’espectacle “Iaia!” // Imatge del web del CAET

COMÈDIA. Autor i director: Roger Peña. Repartiment: Montserrat Carulla, Katia Klein, Aleix Peña Miralles. Escenografia: Carles Pujol. Il·luminació: David Pujol. Vestuari: Eulàlia Miralles. Productor executiu: Xavi Lloret. Regidoria: Eulàlia Miralles. Tècnics: Francesc Arpí, Marc Lloret. Construcció d’escenografia: Taller d’Escenografia Sant Cugat. Reportatge fotogràfic: Xavier Gomez. Disseny gràfic: Jaume Llonch. Una producció d’Entresòl de Produccions, Festival Temporada Alta 2013, i Teatre Auditori de Sant Cugat.

L’escenari del Teatre Principal de Terrassa espera expectant la que ha de ser la darrera aparició de la veterana actriu Montserrat Carulla. Amb totes les localitats esgotades, i un públic amb una mitjana d’edat de seixanta anys, l’obra escrita i dirigida pel fill de l’actriu, Roger Peña, arrenca un cop més, en aquesta gira per Catalunya, a mode de comiat.

L’escenografia de Taller d’Escenografia Sant Cugat representa a la perfecció la sala d’estar d’un pis antic, possiblement del barri de Gràcia de Barcelona, amb les altes parets folrades d’un paper de color verd, plena de mobles antics, i amb un llit al bell mig on hi dorm en Josep, el nét de la Xesca. La història però, també es desenvolupa en un bar i al cafè Zurich, del qual se n’ha fet una meravellosa reproducció del rellotge. Ara bé, en general, l’escenografia mostra un cert desencant, i una decadència que no se sap molt bé si és desitjada o desafortunadament obtinguda, però que sens dubte, tenyeix la peça d’un desencís que contrasta amb el caràcter fresc de la l’obra.

El text, presenta constants alts i baixos, i si bé el plot de la història és senzill i bonic, encara que clàssic, és desesperant veure com incessantment fan acte de presència recursos dramàtics típics i tòpics àmpliament coneguts per a tothom. La fugida del pare amb un home més jove, el suïcidi de la mare un temps més tard una nit que en Josep era de festa… Evidentment la història és trista, i sens dubte podria ser versemblant i molt dura per l’espectador, però tal com es tracta a “Iaia!”, i sobretot de la manera com es descobreix aquesta informació, provoca que aquest drama no tingui cap mena de força per commoure al pati de butaques.

En relació a la història amorosa del nét amb la noia de casa bona, la Silvia, és un fidel retrat a les relacions dels joves d’avui dia, ara bé, peca de recórrer massa sovint al joc de les mentides fins a fer-se pesat i previsible per a l’espectador. En la mateixa línia, si bé el personatge d’en Josep està ben definit, i mostra una coherència escènica, el personatge de la Sílvia és difuminat i inconsistent, i fins i tot s’acaba tornant desagradable amb la seva constant desconfiança. Des de l’inici es veu clarament que són una parella destinada a la separació, però com que l’amor és cec, ambdós es mantenen en un bucle viciós i destructiu que no els porta enlloc, no permet avançar la relació i ensopeix els espectadors.

Pel què fa a la tècnica corporal, caldria haver-la treballat amb més intensitat, ja que, si bé és cert que els tres intèrprets es mouen amb agilitat i de manera orgànica, de vegades Aleix Peña i Katia Klein no saben perquè es mouen i això provoca que tot plegat quedi poc concret i la seva energia es perdi constantment. La tècnica vocal, també és un altre element que hagués calgut reforçar ja que, constantment, Peña escanyava tots els crits i tots els plors, quan possiblement un ús més conscient del suport i dels ressonadors, li hagués permès mantenir la qualitat vocal que s’apreciava al principi de la peça, i hagués evitat que aquesta s’anés deteriorant de mica en mica.

En aquest punt, cal destacar que Montserrat Carulla – amb el seu, aparent, anecdòtic paper – dóna una veritable lliçó d’art dramàtic i, sense voler, posa el llistó massa alt als dos actors joves que intenten portar el pes de l’obra. Aquest fet provoca inevitablement que les escenes en les que apareixen Klein i Peña sols, siguin molt menys interessants a nivell d’interpretació, i es desenvolupin amb un ritme molt més lent que la resta de capítols en els que apareix Carulla en escena. Uns capítols que brillen i desperten l’ànima dels espectadors per la simple presència de la meravellosa actriu catalana.

Sigui com sigui, “Iaia!” és una comèdia àcida que retrata d’una manera molt precisa, acurada i encertada la societat actual i, sobretot, les relacions que s’estableixen entre la generació més jove, i la més sàvia del segle XXI.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version