Autor Opinió
7 Agost 2014 a 17:30

L’heroica raó de preguntar l’hora a Sant Pol de Mar

Imatge de Wikimedia Commons

Imatge de Wikimedia Commons

A uns 50 kms al nord de Barcelona podem trobar Sant Pol de Mar, un bonic i petit poble costaner de la comarca del Maresme, que és internacionalment conegut, sobretot, per ubicar el “xiringuito” de la famosa cuinera Carme Ruscalleda. No obstant això, els habitants d’aquest tranquil paratge de la costa catalana tenen el seu peculiar taló d’Aquil·les en una simple pregunta: “Quina hora és?”. La llegenda diu que van fer un rellotge de sol, però que els va quedar tan bonic que li van fer un teulat, inutilitzant el rellotge i sent la riota de la comarca; aquesta és l’explicació popular, però com tantes altres vegades, la realitat va per un altre costat i, en aquest cas, entroncaria amb la Guerra de Successió i amb uns fets que van portar a la destrucció total del poble el 15 de febrer de 1714.

 Preguntar a la gent de Sant Pol per l’hora no és una forma massa segura de fer amics. El fet que els pobles del voltant ho hagin utilitzat per fer mofa i befa de la intel·ligència dels seus pobladors per l’assumpte del rellotge, no ha ajudat gaire a això, però, el que no tothom sap és que aquesta llegenda està basada en fets reals, encara que molt més truculents i sagnants que no la romàntica i naïf anècdota del teulat del rellotge de sol.

 A principis de 1714, Catalunya estava sola davant la piconadora de les tropes franco-castellanes de Felip V. El bàndol dels Àustries -format pel Sacre Imperi Germànic, Anglaterra, Holanda, Portugal, entre d’altres- i comandat per l’Arxiduc Carles (ja nomenat emperador Carles VI) s’havia retirat de la contesa, deixant més sols que un mussol els catalans en la defensa dels seus furs i llibertats. Aquests, davant el negre futur que s’acostava, es van organitzar com van poder per allargar la guerra al màxim, tenint en compte la possible reentrada dels anglesos en la contesa.

 Felip V, apressat per la possibilitat que la Gran Bretanya tornés a la càrrega, havia posat setge a Barcelona des d’uns mesos enrere, amb la intenció de fer caure la capital d’una vegada per totes i, amb ella, tota la resistència catalana a l’interior, la qual pretenia fer aixecar el setge atacant a les tropes filipistes per la rereguarda. Sigui com sigui, les tropes borbòniques controlaven diversos municipis de Catalunya i la guerra entre les forces catalanes i les filipistes es convertia en un estira i arronsa constant entre uns i altres contendents.

 En aquesta circumstància, Sant Pol de Mar, amb uns 400 habitants, era una plaça estratègica per assegurar els subministraments a la Barcelona assetjada -estava envoltada per tot arreu menys per mar- pel que passava constantment de mans entre austracistes i borbònics, ja que a aquests últims els interessava Sant Pol per assegurar la seva rereguarda en tenir Mataró sota el seu domini.

 En estar Sant Pol en mans de les tropes austriacistes del comandant Ermengol Amill, i donada la importància estratègica de la plaça, les tropes borbòniques inicien el dia 14 de febrer un atac combinat per terra i mar amb tropes provinents del setge de Barcelona.

 Els defensors, un centenar d’homes atrinxerats a l’església, entre els quals no es trobava Amill, van mantenir a ratlla als 3200 homes, 800 cavalls, 2 galeres i 2 fragates borbòniques que els assetjaven durant 26 hores, després de les quals i a causa de la immensa desproporció de forces, van haver de capitular.

 Un cop conquerit Sant Pol i abandonat per ancians, dones i nens, com a represàlia, les forces de Felip V van incendiar el poble, van destruir les campanes -que servien per trucar al sometent- i el rellotge públic de l’església, no deixant pedra sobre pedra i sotmetent d’aquesta manera la població als designis del rei Borbó. No obstant això no van acabar aquí les represàlies.

 Quan els santpolencs van voler reconstruir les seves cases, l’administració filipista va impedir-ho, veient-se obligats a viure a la platja en improvisats refugis fets amb cordes i mantes, i havent de suportar les burles de les tropes vencedores, les quals no feien més de preguntar l’hora als habitants de Sant Pol, mofant-se del fet d’haver estat vençuts i represaliats amb la destrucció del rellotge i, per extensió, del poble.

 El pas del temps, la vergonya dels derrotats i el desconeixement general del que ha passat per una documentació insuficient, van fer que la població, com explicació popular a la dita de “Sant Pol, quina hora és?” acabés per desenvolupar la llegenda del rellotge de sol i la seva histriònica teulada. Explicació llegendària que, en realitat, ocultava uns fets històrics luctuosos de repressió, humiliació i submissió que no han sortit a la llum fins fa relativament poc temps i que, lluny de dubtar de la intel·ligència dels seus habitants, parla del coratge dels mateixos per la lluita de les seves llibertats.

 

 

Ireneu Castillo

Switch to mobile version