Autor Cinema, teatre i televisió
26 Agost 2014 a 18:00

Crítica cinematogràfica: El truco final (El prestigio)

Dos mags i un truc

El-Truco-Final.-El-Prestigio_11_findelahistoria.com_

THRILLER. EE.UU. Estrena: 2006. Dirigida per: Christopher Nolan. Repartiment: Christian Bale, Hugh Jackman, Michael Caine, Scarlett Johansson, David Bowie. Duració: 135 min.

A finals dels segle XIX, a Londres, dos joves mags volen aconseguir fama: Robert Angier és un artista, mentre Alfred Borden és un geni creatiu però li manca la posada en escena. En un principi, ambdós mags són companys, fins que la realització d’un truc acaba amb la vida de la dona d’Angier. A partir d’aquest moment la venjança i les ganes de superació entre ambdós els portarà  a nivells inimaginables.

A l’inici del film se’ns mostra un seguit de barrets de copa al mig del bosc i, de fons, s’escolta una veu que ens adverteix que no apartem la mirada de la pantalla. Tot seguit se’ns explica el procés d’execució dels trucs de màgia, moment en que entenem l’elecció del títol. La narració, al llarg del film, es veu intercalada per dues veus en off principals, la de Jackman i la de Bale, ajudant a mostrar els seus punts de vista, les seves inquietuds,… és una forma de no perdre el fil i fer que els 135 minuts de pel·lícula siguin amens.

La narració a dos veus ajuda a que l’espectador no es perdi per culpa de la multiplicitat de salts en el temps que es realitzen, un mètode cinematogràfic que si no es tracta amb molta cura pot fer que l’espectador perdi el fil de la narració. Per sort, Nolan és expert en complicar les narracions, però en aquest film, com a la resta de la seva filmografia, sap utilitzar correctament els elements cinematogràfics i ens acaba mostrant una obra mestre.

Al llarg del film és van deixant petits elements que més tard es tornen a recollir per fer que l’espectador entengui tots els aspectes de la trama. En si, el film està ple de simbolismes, com per exemple el truc de la gàbia i l’ocell és un eufemisme del truc de l’home transportat que acaba realitzant Angier. Aquests simbolismes només poden donar un bon resultat si el guió que hi ha al darrera està ben elaborat i és cuidat.

El guió no tindria el mateix pes argumental si no fos per les interpretacions que realitza el gran repertori d’actors que apareixen al film. Un Bale incontrolable que mostra fins on algú és capaç d’arribar pel seu treball; un Jackman obsessionat per un truc que sembla quasi impossible i un Caine desconcertat per no saber de quin costat posar-se.

A l’igual que altres films de Nolan la il·luminació és fosca i plena d’ombres, la qual dóna el dramatisme i el suspens perfectes per fer que l’espectador es quedi atrapat davant la pantalla. Aquests elements van fer que el film obtingués dues nominacions a Oscar l’any 2006: a Millor Fotografia i a Millor Direcció Artística.

Si recordem la filmografia del director podem observar com aquest mostra en tots fins on pot arribar la obsessió d’alguna persona. A més, com a la resta dels seus films el final a portat, i portarà, a debat per les diverses interpretacions que se’n poden extreure.

Cristina Nocete (@crisnocete)

Switch to mobile version