Autor Opinió
15 Maig 2014 a 17:30

L’indignant cas del doctor Ferran i Clua i la seva vacuna contra el còlera

Dr. Jaume Ferran i Clua

Dr. Jaume Ferran i Clua // Imatge de l’Enciclopèdia Catalana

Ben conegut és que, en aquest país, la investigació científica i la recollida d’excrements de gos pels carrers estan valorats més o menys per igual, i encara diria que els escombriaires estan més valorats. Aquesta situació que obliga a molts dels nostres prometedors científics a anar-se a buscar-se les garrofes en altres països on els valorin més, no és una situació nova i, per desgràcia, a Espanya és una cosa que es remunta a molt temps enrere. No obstant això, hi ha científics que, treballant aquí, i amb els pebrots ben posats, han aconseguit obtenir reconeixement mundial a la seva tasca tot i que fins i tot el Congrés dels Diputats va emetre una Real Ordre prohibint posar en pràctica els seus descobriments. Aquest és el indignant cas del doctor Ferran i Clua i la seva vacuna contra el còlera.

A finals del segle XIX, el món es veia afectat per periòdiques onades d’infeccions les quals, gràcies als moderns sistemes de transport del moment, es dispersaven pel planeta en la mateixa proporció que ho feien les mercaderies i viatgers que transportaven. En aquesta situació, el còlera, malaltia bacteriològica provinent d’Àsia, va començar a distribuir-se per Europa, especialment per les zones portuàries, encongint el cor als responsables civils per la seva alta mortalitat. La comunitat científica mundial va posar el fil a l’agulla per a posar fre a aquesta epidèmia.

El còlera havia arribat a Marsella el 1884 i, en previsió que no arribés a ports espanyols, des de l’Ajuntament de Barcelona es va enviar al jove metge de Corbera d’Ebre, Jaume Ferran i Clua (especialista en la nova branca de la medicina anomenada “bacteriologia” i metge de Tortosa) a estudiar el cas. El Dr Ferran havia seguit molt de prop les noves tècniques de Pasteur i els descobriments de Koch sobre el bacil del còlera, aconseguint unes mostres a Marsella amb les quals desenvolupar al seu laboratori una varietat de vacuna seguint el procediment de Pasteur. La cosa, que va començar amb bon peu, es va torçar tot just arribar a la frontera de la Jonquera.

Les autoritats, en saber que el Dr Ferran portava mostres del bacteri, es van negar en rodó a deixar-lo passar, ja que no volien que el bacil entrés a territori espanyol. Els buròcrates van tenir 8 dies retingut a Ferran a la duana, el qual temia que s’espatllessin les mostres. Al final va accedir a deixar-los i, llavors, el van deixar passar. No obstant això, Ferran se les va enginyar per passar una de les mostres ficada al mitjó, salvant d’aquesta manera, la ximpleria de l’administració.

Un cop al seu laboratori, el Dr Ferran va desenvolupar una vacuna contra el còlera que va provar en primera instància amb la seva pròpia família, funcionant a la perfecció. Tenint en compte la gran por que hi havia entre la població al contagi (fins llavors només s’utilitzava la quarantena per evitar-ho), el simple fet de poder tenir una opció a salvar-se del contagi era benvinguda. La divulgació del descobriment li va començar a guanyar-se l’animadversió de científics i polítics espanyols -l’enveja està vist que és esport nacional-, els quals van començar a acusar Ferran de publicar resultats no contrastats i a criticar-lo agrament, tractant-lo com “aquel osado mediquillo catalán”. Malgrat tot, el Dr Ferran va seguir endavant.

Però l’any següent, el 1885, el còlera finalment va arribar a Espanya al port de València, afectant seriosament la ciutat del Túria. Va ser llavors que el metge valencià Dr Amalio Gimeno, que sabia dels treballs de Ferran i Clua va anar a buscar-lo a Tortosa i se’l va endur a Alzira per començar a treballar en la vacunació massiva de la població, a causa de l’alta mortalitat que tenia la malaltia -a Marsella, havien mort més de 3500 persones.

Un cop allà, sense cobrar un duro a ningú, Ferran i Clua i el grup de metges que el van portar començaren a vacunar massivament la població, ja fossin rics o pobres, aconseguint injectar unes 30.000 dosis de la vacuna contra el còlera, amb resultats molt satisfactoris. No obstant això, la campanya va arribar a orelles dels seus oponents científics- alguns dels quals tan famosos com el mateix Ramón y Cajal, aleshores “endollat” al govern- que van forçar al ministre de Foment, Francisco Romero Robledo a fer aturar la campanya de vacunació fins que una comissió de “tècnics oficials” emetés un “informe autoritzat”, el qual, evidentment, va ser negatiu. Romero Robledo -famós per les seves tupinades en les “eleccions” de diputats- d’aquesta manera cedia als interessos de qui no veia bé que algú posés remei a aquella malaltia al marge dels interessos polítics i caciquistes dels capitostos del moment.

Al final, el Congrés va aprovar el 18 maig 1885 una Reial Ordre segons la qual, només es permetria seguir vacunant al Dr Ferran i Clua (ningú més) i sempre que ho fes amb un delegat del govern al davant. Semblant idiotesa -impossible vacunar massivament una persona sola- era un eufemisme del govern conservador per no poder negar l’evidència de la tècnica del Dr Ferran, la qual havia estat avalada per nombrosos científics internacionals. L’ “establishment” científic i els cacics havien vençut.

Ferran, amb una emprenyada de ca l’ample ja que gairebé el prenien per ximple, va rebutjar seguir la vacunació tot i que tenia milers de persones en llista d’espera per rebre una vacuna. Resultat? En aquell any 1885 van morir 150.000 persones a Espanya per causa d’aquella epidèmia de còlera, de les quals, només 54 correspondrien als 30.000 vacunats pel Dr Ferran. Els números cantaven.

Ferran i Clua, posteriorment, va desenvolupar una vacuna anti-tifus i una altra antiràbica, així com una sèrie de mesures profilàctiques de les infeccions per als soldats durant la I ª Guerra Mundial, que el va fer mereixedor de tota mena d’honors a nivell internacional. Així, de fora a dins, el reconeixement de la tasca científica sense parangó del doctor Ferran i Clua va arribar finalment al seu país.

Desgraciadament, l’enveja -Ramón i Cajal va pretendre fins i tot apropiar-se de la paternitat de la vacuna- i la corrupció política frenaren la solució a l’epidèmia del còlera de 1885, sense importar gens ni mica les 150.000 víctimes que la seva irresponsabilitat acabaren produint. Una lliçó per gravar a foc en la pell de tots aquells politiquets de pacotilla que, en l’actualitat, estan retallant obsessivament en sanitat pública.

Igual, algun dels seus avantpassats van ser vacunats pel Dr Ferran i Clua.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version