Autor Cinema, teatre i televisió
13 Maig 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: Snowpiercer

Snowpiercer

@ainamarcobal

ACCIÓ I CIÈNCIA-FICCIÓ. Estrena: 9 de maig de 2014. Dirigida per: Bong Joon-Ho. Repartiment: Chris Evans,  Tilda Swinton, John Hurt, Jamie Bell, Ed Harris, Ewen Bremner i Ko Asung.

Un experiment falla i l’escalfament global va acabar amb la vida al planeta Terra. Els únics supervivents estan a bord del tren Snowpiercer, que amb un motor en perpetu moviment fa que no s’aturi i segueixi circulant en cercle. Els oprimits viuen a la cua del tren , passant gana i fred. En canvi, els més poderosos estan als primers vagons. Un dia, el líder dels oprimits, en Curtis, decideix acabar amb aquesta situació i descobrirà secrets relacionats amb la pròpia vida humana i l’estat del planeta.

Aquesta producció coreana va guanyar el premi a Millor Direcció d’Art per Ondrej Nekvasil, al Festival de Cinema de l’Àsia-Pacífic. També va estar nominada a Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Edició, Millor So, Millor Actor de Repartiment i Millor Actriu de Repartiment. Als Premis Blue Dragon va aconseguir el guardó a Millor Director i la nominació a Millor Pel·lícula. Als Premis del Cinema Asiàtic va recol·lectar fins a cinc nominacions, però no va recollir-ne cap estatueta.

Thriller, drama, acció i ciència ficció es mesclen en aquesta peça d’una manera encertada i inquietant. La història està plantejada d’una forma lineal cap endavant, tant físicament per part dels personatges, com la història en si cada cop més interessant. El fet de tenir una evolució així fa que l’espectador esperi amb impaciència el final i que cada cop sigui més inesperat.

SnowpiercerTot i ser una producció en bona part coreana, el protagonista és l’actor estadounidenc Chris Pine, conegut pel seu paper de Capitán América de Marvel. Els músculs, l’acció i els estereotips es contraposen clarament amb el personatge del Curtis, un oprimit a la cua del tren que ha de lluitar per sobreviure ell i els del seu voltant. Això demostra que l’actor pot dominar els dos registres i el d’aquest film, més profund, en fa una feina molt bona i creïble.

S’ha volgut fer massa èmfasi en la seva feina d’heroi salvador de tothom. Aquest un dels punts negatius del film: se sobredimesiona la situació de manera exagerada. El personatge és l’únic que pot aconseguir salvar als passatgers, l’ambientació és carregada i fosca, i no s’escatima en violència. És una manera ràpida que l’espectador entengui les coses clarament, però arriba a cansar amb expressions com “tu ets l’únic que ens pot salvar” mentre Chris Pine treu part del Capità Amèrica que duu dins.

La història de Snowpiercer realment és una passada i sorprèn a qualsevol. I el que és millor: enganxa moltíssim. Pot acabar bé o malament, però un cop començada, s’ha d’acabar sí o sí. El final és fidel a la resta del conjunt, tot i que massa èpic (un altre cop sobredimensionat). L’estil és manté fidel al llarg dels minuts amb una homogeneïtat visual, però alhora diferencial a cada vagó. L’experimentació de colors, textures i contrastos fa que prengui una dimensió singular cada espai i a mesura que es va avançant, el següent sorprengui més que l’anterior.

Els personatges secundaris són un molt bon suport, tot i que en certa manera acaben sobrant la majoria. Els que interessen són en Fuyu i la Yona, pare i filla que tot i tenir menys metratge tenen més història i interès que els passatgers de la cua del tren.

Per tant, una història realment bona, amb interpretacions més que solvents, tot i que un ritme desigual que s’aconsegueix superar per l’artifici visual del film. Es basa en la novel·la gràfica Transperceneige, per tot aquells que els hi interessa la història, la novel·la gràfica aporta una nova dimensió.

Switch to mobile version