Autor Opinió
6 Març 2014 a 17:30

L’Escrot humà, el primer dinosaure de la història

Scrotum humanum

Scrotum humanum // Imatge del web Wikimedia Commons

Els dinosaures, tot i fer més de 60 milions d’anys que van desaparèixer, són possiblement un dels animals més coneguts del gran públic. L’expectació que desperten entre la gent aquests terribles llangardaixos extingits és simplement increïble i a tot arreu pots trobar tot tipus d’iconografia dedicada a ells. De tota manera, i si bé ara són més coneguts que la Monyos, fa relativament poc temps que la comunitat científica no tenia ni idea que haguessin hagut bestioles així i no va ser fins 1824 en què, oficialment, es va determinar l’existència dels dinosaures. Però clar, el fet que no sabés què eren aquests ossos, no vol dir que no es trobessin, i això va fer que se’ls posessin noms… diguem-ne que peculiars.

Hem de remuntar-nos a 1676, quan un aristòcrata anomenat Sir Thomas Penyston va recollir d’una pedrera de pedra calcària del petit poble de Cornwell (Oxfordshire, Anglaterra) una estranya pedra que li va cridar l’atenció. Sir Penyston contactà amb Robert Plot, químic i naturalista que estava treballant en un llibre sobre la història natural d’Oxfordshire, el qual va estudiar el tros de roca rebut. Hem de recordar que, en aquells moments, es desconeixien pràcticament tots els principis que regeixen la geologia actual, de manera que tot allò que se separés de la imatge de la Bíblia, era poc menys que una heretgia. En aquesta situació, el doctor Plot, va concloure que per la seva forma d’os petrificat havia de ser el tram final d’un fèmur, però d’una mida molt gran. Plot va creure que correspondria a un os d’un elefant de guerra romà, però ho va comprovar amb uns ossos d’elefant que tenia i va veure que no s’assemblaven en res, i això li va fer especular que fossin de gegants. Com no tenia forma de saber-ho, va prendre constància gràfica i fent un dibuix detallat, el va incloure en el seu llibre el qual sortiria publicat l’any següent. L’estrany os va quedar guardat al calaix de l’ oblit.

El 1763, el físic i també naturalista Richard Brookes repescà en el seu llibre”System of Natural History” l’os estudiat per Plot gairebé un segle abans, però en aquest lapse de temps les ciències naturals havien avançat molt i, per exemple, Linné havia publicat el seu llibre sobre la nomenclatura sistemàtica de les espècies el 1735. Això significava que Brookes estava familiaritzat amb la nomenclatura binomial i la utilitzava allà on ningú no ho havia fet fins llavors. Encara que feia 28 anys que es coneixia la sistemàtica, el món no es coneixia del tot i tot el treball de posar noms científics a tort i a dret estava encara per fer.

En aquestes circumstàncies, Brookes, en vistes que l’os de Cornwell no tenia nom científic, va decidir posar-li el seu corresponent nom i no se li va acudir un altre de més divertit que el de “Scrotum Humanum”(Escrot Humà), atès que el fòssil efectivament s’assemblava als testicles d’un home. Arribat aquest punt cal destacar que, a diferència de l’actualitat, en què només s’utilitza per éssers vius, en aquella època Linné havia desenvolupat el sistema binomial per a tot, ja fossin éssers vius o minerals, per la qual cosa Brookes simplement va seguir l’estàndard del moment. El problema va venir després, ja que en ser la primera vegada que es publicava, assentava precedent per al que vingués després.

El 1824, el biòleg i paleontòleg Richard Owen després del descobriment de restes al sud  d’Anglaterra, va determinar, ara sí, l’existència del primer gran saure al qual se li va donar el nom científic de Megalosaurus bucklandii, i encunyant el nom de “dinosaure” (llangardaix terrorífic) que posteriorment ha fet tanta fortuna. El Megalosaurus es convertia d’aquesta manera, en el primer “dinosaure” del qual es tenia constància, però quan anys després es va descobrir la il·lustració de l’os de Cornwell de Brookes es va veure que possiblement correspongués al fèmur d’un Megalosaurus. Així les coses, si aquest havia estat descrit 61 anys abans, el nom del gènere no podria ser “Megalosaurus”, sinó “Scrotum”. La polèmica entre seguidors i detractors estava servida i més si comptem que el fòssil “escrotal” havia desaparegut físicament amb el transcurs del temps.

No va ser fins el 1993, en que a causa de la sol·licitud de supressió del “Scrotum humanum” i el blindatge de “Megalosaurus” per un detractor, que l’ICZN (la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica) va sentenciar que “Scrotum humanum” era simplement una etiqueta d’una il·lustració i no un nom científic en si, a més que no hi havia suficients dades amb el dibuix per determinar l’espècie exacta a la qual es referia. D’aquesta manera el gènere “Scrotum” va passar a ser un nomen oblitum (nom oblidat) sense valor taxonòmic real.

Sigui com sigui que acabés l’assumpte, l’os de Cornwell consta com la primera il·lustració publicada d’un os de dinosaure. És per això que, per molt que pugui escandalitzar a segons quines ànimes càndides, un “Escrot humà” té l’honor d’haver estat el primer dinosaure documentat de la història.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version