Autor Opinió
19 Març 2014 a 15:00

Els convenis de 1969

CCOOTèxtil

El novembre de 1968 es va celebrar una assemblea general d’enllaços del sector llaner de la comarca de Terrassa que es va ratificar en la negativa a acceptar el topall i va proposar un avantprojecte com l’enviat l’hivern passat. Aquest avantprojecte va ser assumit per la Junta Social i els enllaços del sector llaner de Terrassa, majoritàriament lligats a CCOO, com hem vist, en representació dels 27.000 treballadors del sector i es va iniciar en algunes empreses pressions, amb baix rendiment i negant-se a fer hores extres. També hi ha aturades entre desembre i gener de 1969 a alguna empresa de Sabadell.

En ple estat d’excepció, promulgat el dia 24 de gener de 1969, s’obren les negociacions pels convenis, però el Sindicat Provincial del Tèxtil disposa que les portin els delegats provincials, que no estan pressionats pels enllaços i que per tant negocien al marge dels treballadors que diuen representar. Davant d’aquesta maniobra els delegats del sector llaner van demanar una assemblea general, que es va celebrar el 20 de febrer i on es va votar de nou la negativa al topall del 5.9%. L’11 de març les jerarquies convoquen una nova assemblea d’enllaços sindicals del tèxtil a Terrassa, que havia enviat a la comissió deliberadora a militants de CCOO com Ramon Puiggrós, Antonio Casas o Manuel Martínez Arcos, i que eren els que més s’oposaven a la signatura, per forçar l’acceptació del 5.9%. Malgrat les pressions, els enllaços es ratifiquen en la negativa a acceptar el topall. Finalment la comissió deliberadora del conveni llaner, i malgrat tres votacions negatives de la representació obrera, va aprovar l’augment de només el 5.9%.

El 17 del mateix mes de març serà el ram de l’aigua el que iniciï la lluita pel seu conveni, i així més de 100 representants i treballadors d’una dotzena d’empreses ocupen la seu del sindicat en el moment de la signatura del conveni, el primer signat des de 1962, per protestar contra el mínim augment del 5.9% i contra la comissió deliberadora que s’ha nomenat. Els passadissos del sindicat s’omplen, en negar-se les jerarquies a obrir la sala d’actes, encara que, fruït de la pressió, aquests jerarques es veuen obligats a explicar-se davant dels treballadors reunits, que rebutgen les explicacions i aproven una resolució de tres punts: anul·lació del pactat per la comissió deliberadora, convocatòria d’un ple provincial per nomenar nova comissió i negativa a acceptar el 5.9% com a topall. La campanya contra aquest conveni del ram de l’aigua va continuar al maig amb recollida de 1.000 signatures a favor de la plataforma que s’havia aprovat a finals de 1968 i amb les lluites empresa per empresa, aconseguint en algunes d’elles diferents millores. Finalment els empresaris del ram de l’aigua van aprovar la concessió d’un plus voluntari de 10.080 ptes.

Les lluites a l’entorn dels convenis van reforçar CCOO, que va millorar la coordinació entre els diferents subsectors i poblacions. L’1 de maig van aturar algunes empreses i per primera vegada, des de feia temps, es va celebrar la data també a Mataró, on havien començat a organitzar-se en CCOO els treballadors del gènere de punt, amb líders com Josep Lluís Llinyola o Javier Sánchez del Campo. En la coordinació entre poblacions van tenir una paper destacats els despatxos laboralistes, com el d’Albert Fina i Montserrat Avilès, que facilitaven la connexió dels obrers crítics a membres de CCOO, que després s’encarregaven d’atreure’ls. A més aquest mateix mes apareixia el primer número de Textil, òrgan de la Comissió Obrera del Tèxtil de la província de Barcelona.

Malgrat la signatura dels convenis les lluites continuaven a les empreses d’”avantguarda” i a les grans llaneres, normalment amb vagues d’hores extra i baix rendiment. A finals de 1969 hi havia conflictes a Barcelona a Catex per les vacances, a S.F. Vila per les condicions sanitàries, a Medir en demanda d’augments salarials, a Rottier pel plus, a Sabadell a S.A. de Lanería i Tèxtil Mur pels sous, a Tintes y Aprestos Soler, Torrella i Estruch Tèxtil pel plus i a Terrassa hi ha lluites a Fontanals, Torredemer i Saphil contra la nova reestructuració de les primes. També a Terrassa el desembre els treballadors aproven un avantprojecte de bases pel proper conveni, on a part de les demandes econòmiques, es recullen demandes de drets sindicals i d’un major poder del Jurat d’empresa.

 

“El Moviment obrer al tèxtil català en el franquisme i la transició (1960 – 1981)”

Història de Comissions Obreres del Tèxtil de Catalunya

José Fernando Mota

Historiador

Switch to mobile version