Autor Política
4 Març 2014 a 13:45

Carod Rovira a l’Ateneu Terrassenc

Manuel Royes present a la Conferència

Carod Rovira

Carod Rovira ahir a l’Ateneu Terrassenc // Foto: Joan Múrcia

La Plataforma per la Regeneració democràtica va comptar ahir amb un ponent de luxe com és l’ex Conseller de Presidència i President d’ERC, Carod Rovira, on va parlar sobre quin model de nació tenim i quin volem. El títol de la conferència, que es va realitzar a l’Ateneu Terrassenc, portava per títol “Catalunya, nació cívica o essencialista?”.  Entre els assistents hi havia  Joan Pere Le Bihan, fundador de l’escola La Bressola o Isaac Albert, President d’ERC Terrassa.

Carod Rovira va explicar que, davant de la diversitat ciutadana, que inclou persones amb identitats complexes (amb persones que poden comunicar-se sense límits de temps i d’espai gràcies a la xarxa) el nacionalisme d’Estat, “adopta una actitud defensiva i s’enfronta al cosmopolitisme, les tendències globalitzadores i els moviments migratoris massius perquè se sent amenaçat, perdut,  difícilment sap com enfrontar-s’hi i sovint el que fa és excloure qualsevol tipus de pensament que no sigui com el seu”. Però Rovira creu que el nacionalisme d’Estat també utilitza el cosmopolitisme i les seves característiques per defensar la integritat nacional i intentar eliminar les reivindicacions nacionals dels països sense estat, argumentant l’anacronisme del moviment en una Europa unida. “Tothom vol la Europa Unida, però tothom la vol amb el seu Estat” ha dit defensant que la política més nacionalista és la que s’imposa a través dels pressupostos.

Però, sense fer referència a l’Estat espanyol, Carod Rovira també creu que es produeix un ‘nacionalisme banal’ o de la normalitat diària que se sent agredit  quan per exemple, un equip porta una bandera petita a la samarreta  produint malestar dins l’Estat, però en canvi “en troba normal una (bandera) de la mida d’una pista de tenis enmig de l’espai públic” fins i tot s’atreveix a “posar nacionalitat a la velocitat espanyola, AVE (Alta velocitat Española) l’únic cas del món on la velocitat té nacionalitat”. Per Rovira, aquest nacionalisme és restricció de la llibertat, rigidesa sobreprotecció i que per ell ja ha quedat caduc, ja no serveix en un segle XXI amb nous reptes: “La crítica que pot fer-se a aquesta concepció és que ignora per complet la dimensió relacional de la nació; la dimensió humana; les persones. Pel nacionalisme essencialista les persones són instruments, no protagonistes de la nació”. En aquest sentit, l’ex Conseller ha remarcat la necessitat d’allunyar-se d’aquests ‘tics’: “Cal comptar i, de fet a Catalunya s’hi ha anat comptant, amb el poder d’atracció del projecte conjunt, de la nació inacabada que té sempre un espai de dignitat i participació per gent nova”. Un model de país, per Catalunya , que es basi en l’immobilisme, estarà destinat, segons Rovira, cap a  anar-se reduint fins a desaparèixer.

Però un element clau per poder construir una nova nació allunyada dels estigmes antics, és el de deixar de banda el conegut com ‘massoquisme nacional’ o derrotisme històric: “Perquè, qui pot tenir interès a apuntar-se en una nació de discurs derrotista? De pessimisme col·lectiu?”. Per Rovira, només aquells pobles que recuperen la seva confiança en ells mateixos són capaços de construir una nova nació potent: “Ni autoflagelació ni autoodi; autoestima”. La nova Catalunya ha de sortir de la construcció de les nacions actuals de catalans i catalanes, no de catalans de fa un segle. La clau d’un nou país i d’una nova nació passa per obtenir el suport, segons Rovira, de tota la població, no d’una part o només dels nacionalistes. No podem entendre una Catalunya on només hi caben els que compleixen uns requeriments: “L’estratègia contrària aboca a la catalanitat com espai d’identificació nacional i convivència social a un procés imparable de minorització en el seu propi territori”.

No hi ha catalans a Catalunya? Mai no seran catalans tots aquells residents aquí, en molts casos des de fa dècades? EL seu passat nacional en un altre lloc, els ha d’impedir tenir un passat diferent i millor on ara viuen? De fet, quants dels catalans que hi ha avui poden dir que tenen els quatre avis ja catalans de soca-rel? Constitueix una veritat temeritat” segons Carod Rovira, que creu que fer una distinció entre procedència seria un autèntic suïcidi per tots.

Un discurs inclusiu que ha de permetre construir vincles entre el país i la gent per sobre de nacionalitats: “La nació en construcció ha de permetre la participació de tothom. La nació inacabada, té sempre un espai de dignitat i participació de gent nova, no tant nova i per la gent de sempre”. En aquest sentit, Carod Rovira ha destacat que no podem construir una nació fonamentada en el rebuig d’Espanya ja que provocaria oblidar-nos de les nostres possibilitats per centrar-nos en d’altres que no són importants: “En l’actual procés històric, allò que compta no és la identitat, que cadascú té la seva, sinó la identificació. Que sentint-se cadascú com se senti, tothom identifiqui Catalunya com l’espai on construir la pròpia utopia de benestar, cultura i llibertat”.

Un nou país Català ha de ser “un lloc de veu i de respecte per tothom. Aquesta forma d’entendre la nació és un exercici radicalment democràtic, d’expressió quotidiana de la voluntat de ser conjunta. Un projecte compartit que inclou tothom que hi vulgui ser. Un projecte que representa altes avantatges com a via política. Perquè és un país que compta amb la gent, perquè la fa la gent . Per ser Català doncs, només s’ha de voler ser-ho perquè ser Català no és una herència, ni pot ser una imposició, sinó que és una elecció. L’expressió d’una voluntat”.

Carod Rovira“El que si que queda clar és una cosa, de moment el que no és possible és que un Català sigui president del govern espanyol”

Un cop acabada l’exposició de Carod Rovira, els assistents han pogut preguntar lliurement a l’ex Conseller.

Carod Rovira responent a les preguntes

Carod Rovira responent a les preguntes

  Com a resposta a la pregunta sobre si no hi havia forma de reciclar polítics per al present i futur de construcció del nou país, Carod Rovira ha explicat que “les institucions no són teves en el sentit de pertinença que en pots fer el que vulguis. Jo crec que aquí tindríem l’oportunitat d’anar construint justament per la diversitat de la ciutadania, doncs un país d’unes característiques diferents.”

Joan Pere Le Bihan, fundador de l’escola La Bressola de Prada de Conflent l’any 1960 i actual resident de Rubí, que era present a l’acte, va remarcar que el nacionalisme català havia anat evolucionant cap a la integració de la diversitat i que, mentre  als anys 80 era ‘normal’ la distinció entre xarnegos i no xarnegos, en els darrers anys aquesta diferència ha deixat d’existir. Carod Rovira ha respost que comparteix aquesta reflexió i que quan va escriure el llibre “aquest pensament encara no era hegemònic. Si no ho hagués estat, al Via Catalana no hauria estat un èxit. A la Via Catalana senties parlar de tot. Senties parlar molt de Castellà i d’altres llengües”. Això si, l’ex Conseller ha remarcat que tot i la desaparició de la paraula xarnego ha desaparegut, alguns tics si que flueixen: “El que si que queda clar és una cosa, de moment el que no és possible és que un Català sigui president del govern espanyol”. En aquest sentit Carod Rovira ha volgut posar a la llum el rebuig que va tenir Montilla durant la seva presidència i va preguntar si aquest era per “ser d’esquerres o per no haver nascut a Catalunya?”.

A preguntes d’una dona que li ha donat el mèrit d’haver encertat fa 6 anys el que anava a passar ara, Rovira ha destacat  que “abans l’independentisme era una opció minoritària bassada en trets lingüístics i culturals i que deien que en una Catalunya independent la cultura i llengua catalana no patiran tant. Això s’ha incrementat amb l’actual govern del Partit Popular amb la seva campanya de repressió i persecució contra la llengua i cultura catalanes, particularment al País Valencià i Balears on han arribat al ridícul de prohibir les 4 barres. 40 municipis de Mallorca han declarat la bandera de les 4 barres com a bandera local. Única manera de poder exhibir-la sense sanció. La crisi econòmica ha augmentat la percepció de que aquí es paguen més impostos. Hi ha llocs a l’Estat espanyol on hi ha més funcionaris de mitjana que a qualsevol altre indret d’Europa. Hi ha coses escandaloses. Tercer motiu, per mi el més important de tots, que és al que han arribat molta gent de no origen Català, bàsicament gent progressista i d’esquerres,  sovint persones amb una estructura mental de nivell elevat intel·lectual,  que diu: mira jo si he de triar, voldria formar part de l’estat espanyol. A mi m’agradaria federar-me amb Espanya. Ara, això té un problema i és que, per exemple, per casar-te has de ser dos. Primordialment l’esquerra catalana durant un segle el seu tret identitari ha estat el federalisme, sabent que el federalisme català tenia dues característiques diferents”. Carod Rovira ha explicat que, dels 4 Estatuts aprovats, cap ha estat acceptat per l’Estat espanyol i que ha provocat que la gent hagi dit que ja n’hi ha prou i que cal sortir d’Espanya democràticament.

El que els posa més nerviosos i alhora el que ens va millor com a imatge internacional és la diversitat de gent que hi havia a la Via Catalana. Això no té preu. Aquesta és la nostra victòria. Un país essencialista és un país ‘carrinclon’” ha conclòs Josep Lluís Carod Rovira, que ha defensat que la targeta sanitària ha de ser el cens utilitzat per la consulta: “Jo donaria el màxim d’obertura a la participació de la gent. També hem d’entendre que molta d’aquesta gent troba aquí el que al seu país és impossible que trobi. Fins i tot és una qüestió de dignitat no ja d’un cert estatus, sinó de dignitat humana i de sobreexplotació. No hem de mirar amb recel aquests fenomen, tot i que és cert que el que no coneixem prou ens fa por”.

Switch to mobile version