Autor Opinió
25 Gener 2014 a 11:15

Avortament sí, avortament no

dret-a-decidir-avortament

Sembla que hi ha algunes lleis concretes que, cada cop que el Govern Central canvia de color, s’han de fer de nou; i així ens va, enrocats en les mateixes coses any rere any: que si la llei d’educació, que si la de finançament… i ara li ha tocat a l’avortament. La qüestió és que seguim donant voltes a les mateixes coses sense ni tant sols deixar que es consolidin durant un temps prudencial que permeti veure quin és el seu efecte sobre la societat, i que si després cal millorar doncs es millora, però sempre en base a uns resultats, i no pel simple fet que uns pensen diferent dels altres.

 Sobre l’avortament, ara semblava que la societat estava còmode amb el model actual, tot i que de ben segur que era millorable, però no hi havia un clam popular sobre el tema. Tot i així, certs sectors reaccionaris de la societat pressionen als Governs perquè modifiquin el que els convé, segons el seu pensament, encara que socialment no sigui un problema.

 De veritat algú creu que és necessari legislar sobre l’avortament? Bé, hom podria pensar que sí, que no es pot deixar llibertat absoluta per fer el que la dona vulgui. I pot ser en un context general, ampli, que doni llibertat de veritat a la dona per decidir el que vol fer amb el seu propi cos; però tantes limitacions i supòsits és com voler posar barreres al bosc, és voler impedir legalment un fet al que majoritàriament és veu abocada la dona com a conseqüència d’altres mancances socials que cap Govern ha tingut ni la capacitat ni el valor d’arreglar mai, i no ens enganyem, si una dona vol avortar ho farà costi el que costi, fins i tot arriscant la seva pròpia vida si cal.

 Ara be, si anem al fons de la qüestió, per una dona l’avortament no és una decisió fàcil, ans el contrari, és una decisió que la porta a una dura baralla entre la seva consciencia – és a dir el seu jo racional – i el seu cor – el seu jo emocional – i que, sens dubte, sempre li deixarà ferides greus. Això sense comptar que pot haver-hi una parella en la que cadascú pensi diferent, i llavors ja son dues consciencies contra dos cors, tots contra tots, una batalla que de ben segur acabarà amb ferides importants per tots dos i, en ocasions, fins i tot amb la mateixa relació de parella.

 Per tant, deixem-nos de frivolitats davant d’una decisió tant difícil, i que el legislador en lloc d’agafar el rave per les fulles, faci quelcom més intel·ligent i busqui les solucions en els orígens i no tant en les conseqüències. Per exemple, millorant l’educació sexual a les escoles, fent una aposta valenta pels valors del “ser” en lloc dels del “tenir”, ajudant de veritat a aquelles famílies monoparentals que amb prou feines poden sobreviure, donant suport econòmic i assistencial a aquelles dones amb fills malalts o amb malformacions garantint-los que quan elles faltin els seus fills no es veuran abocats a una vida d’indigència o precarietat inhumana.

 Ja n’hi ha prou d’aquesta doble moral en la que sembla que es vol que tot sigui immaculat i el podrit l’amaguem sota la catifa, així mentre el problema no es veu, no existeix.

 Deixeu les dones en pau, que ja prou difícil i dolorós és per elles i les seves parelles afrontar una decisió com l’avortament, i que les lleis s’encaminin cap aconseguir una societat més justa, més humana i més equilibrada, on les dones no s’hagin enfrontar mai a un avortament per raons d’edat o subsistència sinó per decisió pròpia.

 

Amadeu Mestre

@amadeumestre

Switch to mobile version