Autor Opinió
19 Desembre 2013 a 17:30

Comet 4: Tragèdia al Montseny

Imatge de Wikimedia Commons

Imatge de Wikimedia Commons

 

Quan era petit i anàvem cada cap de setmana a Hostalric, em fascinava la imponent estampa del Montseny. El meu pare m’explicava que el cim més alt era el Turó de l’Home i que es deia així perquè havia hagut un accident d’avió i hi havia mort gent. Amb el temps vaig arribar a saber que aquest nom no atén aquest origen, però que l’accident sí que va existir, sent el pitjor accident aeri que ha passat mai en terres catalanes amb 113 víctimes mortals.

A la tarda del dia 3 de juliol de 1970, l’avió De Havilland DH-106 Comet 4, matrícula G- APDN, de la companyia Dan Air, s’enlairava de l’aeroport de Manchester (Anglaterra) en un vol xàrter amb direcció a Barcelona. L’aeronau es dirigia cap a la capital catalana per, amb els seus 7 tripulants, portar el seu passatge de 105 turistes britànics a passar les vacances a la Costa Brava.

Després d’enlairar-se a les 16.08 hores, l’avió es va dirigir cap a París, on, a causa d’un retard en la gestió dels vols, se li va obligar a modificar la ruta inicialment programada. Aquesta modificació va portar-lo a passar per la ruta que passava per Cognac (17.25 h), Agen i Tolosa (17.43 h) per, un cop sobrevolada la frontera, passar la vertical de Berga (18:01) i encarar ja l’aeroport del Prat. El vol no va tenir més complicació i en arribant a Sabadell (18:05), va començar la maniobra d’aterratge, descendint a 2800 peus (853 m) tal com li indicaven des de la torre de control de Barcelona ja que el tenia localitzat en el radar i anava a 4000 peus (1219 m). No obstant això, ja no hi va haver cap comunicació més amb la torre i l’avió no va arribar al Prat.

A hores d’ara, si coneix la geografia catalana notarà que alguna cosa falla, ja que si estàs per Sabadell, estavellar-se al Montseny és molt difícil, tenint en compte que Sabadell està a menys de 20 km en línia recta de l’aeroport i els cims del Montseny estan a més de 40. Què havia passat? Tan aviat com va desaparèixer, es va donar la veu d’alarma a les autoritats. L’avió, simplement, s’havia esfumat.

No va ser fins al matí següent, en què l’avió va ser descobert totalment destruït enmig d’una fageda al vessant nord-est del pic de les Agudes (de 1705 m d’alçada), al terme municipal d’Arbúcies, quan es va poder comprovar la dimensió de la tragèdia. Les restes de l’avió es barrejaven amb les restes esmicolats del passatge al llarg de 500 metres. No hi havia sobreviscut ningú.

La Guàrdia Civil, la Creu Roja, els Bombers, juntament amb voluntaris dels pobles veïns, es van presentar a la zona, però poca cosa més van poder fer a part de recollir com bonament els va ser possible els trossos de gent escampats. Com va declarar anys després el comandant de la Guàrdia Civil d’Arbúcies -veterà de la División Azul a Leningrad- allò era pitjor que el front de Rússia. Fins a tal punt van arribar a estar destrossats els cossos, que es va decidir, donada la impossibilitat de recompondre’ls i repatriar-los, d’enterrar les restes totes plegades en una fossa comuna al cementiri d’Arbúcies.

No obstant això, la sorpresa va saltar al moment de fer el recompte dels cadàvers ja que, en comptes dels 112 passatgers computats oficialment per la companyia, va resultar que es van trobar 113 caps. Qui era el passatger 113? Era algun pastor de la zona? Un polissó? Per què ningú no ho va reclamar?. Només se sap que cap al 2012, una família anglesa de mitjana edat buscava entre la llista de la làpida del cementiri a un familiar seu desaparegut en aquella època i, en no trobar-lo, se’n va anar sense deixar més rastre. El misteri, per tant, segueix viu.

Per la seva banda, les investigacions de les causes de l’accident van seguir durant més d’un any. A les conclusions es determina que, en algun punt del camí, els aparells de posicionament del Comet 4 fallaren, desviant-se de la ruta marcada. En aquesta circumstància, el que el comandant (que si bé era la primera vegada que feia el recorregut, tenia 7427 hores de vol) va reconèixer com Sabadell, en realitat era Berga, i en fer el gir a l’esquerra que li van indicar des de la torre de control del Prat per encarar l’aproximació, es va trobar amb la massa pètria del Montseny, el qual es trobava en aquell moment sota una espessa nuvolositat de retenció. Segons els informes pericials, l’impacte es va produir a una alçada de 1150 m, a una velocitat estimada de 450 km/h, explotant en impactar contra el terra amb els dipòsits de combustible auxiliars, destruint 50 hectàrees de bosc.

Tanmateix, encara una sèrie de qüestions relacionades amb l’accident no han estat respostes. A part del misteri anteriorment citat del passatger 113… Què va ser el que va percebre el radar que volava sobre Sabadell i que va convèncer la torre que el tenia controlat? Un altre avió desconegut?. I encara hi ha més: si el que va creure el comandant que era Sabadell era en realitat Berga… Què era Berga llavors?. Preguntes totes elles sense resposta que han despertat l’interès dels amics de l’ocult i que va acréixer en el seu moment la fama de màgic que de per si ja té el massís del Montseny.

Sigui com sigui, la tragèdia es va abatre sobre la muntanya, truncant les vides innocents d’una pobra gent que, com posava en un diari personal trobat entre la ferralla, començaven les seves vacances l’endemà.

-Ireneu Castillo-

Switch to mobile version