Autor Opinió
28 Novembre 2013 a 17:00

Sant Celoni 1927, un terratrèmol a les portes de Barcelona

Imatge de Wikimedia Commons

Imatge de Wikimedia Commons

 

Barcelona, per sort per als que vivim als seus voltants, és una zona sísmicament tranquil·la. A ella no es produeixen grans terratrèmols com els que es poden trobar en altres zones molt més actives. No obstant això, i malgrat que les condicions no siguin com les de San Francisco, a Barcelona es produeixen terratrèmols d’una certa intensitat de tant en tant. La setmana passada ja vaig tractar el cas del gran terratrèmol de 1428, que va afectar tota Catalunya amb una intensitat de grau IX, però a causa de la seva relativa llunyania en el temps i en l’espai de la capital catalana, sona tan oblidat com l’explosió del Krakatoa. Tanmateix, si pensem que al 1927 es va produir un terratrèmol de grau VII amb epicentre a 40 km escassos de la Ciutat Comtal, potser hauríem de prendre’ns l’assumpte amb una mica més de serietat.

 El dia 12 de març de 1927, a les 20.35 h, els veïns de Sant Celoni (Vallès Oriental), població situada al vessant sud del massís del Montseny i amb uns 4000 habitants a l’època, van sortir espaordits de les seves cases quan una tremolor de terra, seguit al poc temps d’un segon amb una intensitat molt més gran, va sacsejar amb força tota la zona. Poblacions com la Garriga, Arenys de Mar o Sant Feliu de Guíxols també van notar el moviment, amb la consegüent commoció social.

 Les cròniques expliquen que durant el terratrèmol, es van sentir estranys sorolls similars a camions en circulació provinents del subsòl, les campanes de les esglésies de la zona van començar a tocar a causa del balanceig, els rellotges de pèndol es van parar i es van produir danys d’importància a les construccions de la localitat, amb esquerdes en cases i fins i tot amb caiguda d’algunes xemeneies. Es va documentar el cas d’una persona que va saltar des de la finestra de casa a causa del pànic, encara que, per compensar, també hi va haver el despistat de torn que no es va assabentar del terratrèmol tot i tenir-lo sota.

 A l’enrenou generalitzat per les sacsejades, que va fer que la gent abandonés les seves cases, es va sumar el fet que cap a les 2.50 h de la matinada del dia 13 es produïssin dues rèpliques del primer moviment, la qual cosa va fer que molta gent ja no dormís a casa seva, pel temor que haguessin nous sismes que posessin la seva vida en perill.

 Aquest terratrèmol, que es va sentir a més de 100 km a la rodona de Sant Celoni, es va qualificar com de grau VII a l’escala de Mercalli (entre 5-6 a l’escala de Richter), sent percebut a Barcelona ciutat com de grau IV pel sismògraf de l’Observatori Fabra, situat als vessants del Tibidabo.

 L’episodi sísmic de Sant Celoni de 1927 va implicar 6 moviments tel·lúrics de curta durada -entre 8 i 10 segons-, quatre dels quals van ser sentits clarament per la població, mentre que dos d’ells només ho van ser pels sismògrafs, sent el terratrèmol de més intensitat i d’epicentre més proper a Barcelona que s’ha produït durant els últims 100 anys.

 Potser pugui semblar que un terratrèmol d’aquestes característiques té poc perill, donada la limitada afectació a les poblacions implicades, però la cosa canvia si tenim en compte que el terratrèmol de Sant Celoni va tenir la mateixa intensitat que el més recent i tràgic terratrèmol de Lorca de 2011.

 El grau d’ocupació humana actual de tota la zona metropolitana, els riscos sísmics intrínsecs (Barcelona està situada damunt d’una falla de més de 2000 metres de desplaçament vertical) així com la deficient qualitat de moltes de les edificacions construïdes durant els booms immigratoris de la segona meitat del s. XX, posen a la població barcelonina amb un plus de risc davant dinàmiques naturals totalment incontrolables, però previsibles, com són els terratrèmols.

 Per tenir-ho en compte.

-Ireneu Castillo

Switch to mobile version