Autor Cinema, teatre i televisió
5 Novembre 2013 a 17:00

Los idus de marzo (The ides of march)

Crítica cinematogràfica

los idus de marzo

@ainamarcobal

DRAMA. Estrena: 9 de març de 2012. Dirigit per: George Clooney. Guió: George Clooney, Grant Helsov i Beau Willimon basat en l’obre “Farragut North”. Repartiment: Ryan Gosling, George Clooney, Philip Seymour Hoffman, Paul Giamatti, Marisa Tomei, Jeffrey Wright, Evan Rachel Wood i Max Minghella.

L’Stephen Meyers forma part de l’àrea de comunicació per la campanya política del governador Mike Morris. És un home que confia plenament en Morris, un idealista. La política del seu rival fa que hi hagi moltes desavinences en la campanya de les primàries a Ohio i les negociacions per aconseguir el suport del senador de Carolina del Sud. Amb aquests fronts oberts, Stephen coneixerà la Molly, una becària del seu departament que amaga un secret que podria fer explotar tot el món polític. Hauran d’escollir entre destapar la veritat, seguir amb la seva carrera o aconseguir la victòria pagant un alt preu.

L’any 2012 va ser una de les pel·lícules més nominades en diferents certàmens: començant pels Òscars a Millor Guió Adaptat, seguint pels BAFTA per Millor Guió Adaptat i Millor actor secundari, i acabant amb les quatre nominacions als Globus d’Or a Millor Actor de Drama, Millor Director, Millor Guió i Millor Pel·lícula de Drama. Un dels premis que va aconseguir és el Brian Award al Festival de Venècia de l’any 2011.

És una pel·lícula de política on la política no ens interessa, sinó els jocs bruts que es produeixen darrere les càmeres. George Clooney aconsegueix fer un retrat de les estratagemes fosques que es produeixen per aconseguir un objectiu polític, però el retrat poques vegades acaba resultant ser una crítica dura. A través del personatge protagonista (Ryan Gosling) sí que veiem el desencant polític que se sent quan descobreix aquestes coses, però no existeix un sentit més enllà d’aquest desencant; no hi ha una crítica que faci trontollar, que faci obrir els ulls a la gent, ni que caigui la vena dels ulls. Potser això es deu a que assumim que es produeixen aquests jocs bruts i no ens sorprèn? Cadascú hi dirà la seva.

Aquesta falta de ràbia cinematogràfica queda coberta amb els aspectes tècnics que estan magistralment dirigits. Amb això em refereixo als plans que hi ha al llarg del film i el joc amb els colors clars i foscos a mesura que avança la trama. Però sobretot, Clooney ha fet un incís molt gran en la fotografia a través de la llum. A vegades, des de fora la llum sembla un element secundari, però quan es veuen aquest tipus de jocs, es detecta la falta que fa. Jocs com per exemple les ombres dures a la cara dels personatges que et fan dubtar de la seva bondat, un passadís on la cara del personatge n’és l’únic element il·luminat o les formes que creen les gotes de pluja al caure sobre el parabrises del cotxe. Són uns pocs exemples dels nombrosos que es poden veure al llarg del film.

Les interpretacions són totes molt bones, amb un repartiment de luxe, començant pel cap de comunicació, el protagonista, la becària, el rival i el polític. Tot i així, al principi de la pel·lícula falta una mica de química entre alguns personatges, una espurna de connexió, que es va resolent quan l’espectador els coneix més. Alguns personatges tenen una història bastant plana. N’és un exemple la Molly, la becària, que tot i saber un aspecte importantíssim de la seva vida, no sabem què l’empeny a unir-se a la política o com és la seva vida. S’ha de reconèixer que hi ha personatges de qui en voldries saber més coses, però la direcció d’actors es nota que l’ha feta un actor de primera.

Semblen dues pel·lícules totalment diferents a partir de l’última mitja hora: el principi és bastant pausat, i el desenllaç és frenètic i enganxa molt. Amb un detonant final realment bo que et fa veure la veritable foscor dels personatges. Per això, les interpretacions i els aspectes tècnics val la pena veure l’última pel·lícula dirigida per Clooney abans que l’any que ve n’estreni una de nova: “The monuments men”.

Switch to mobile version