Opinió

Vols donar el teu parer sobre algun tema en concret? Vols denunciar algun fet? Vols que es sàpiga el què penses de.....Escriu-nos i ho publicarem a la nostra secció d’opinió.

La utilitat dels impostos

Jordi Franch

Jordi Franch

Recentment hem recordat la declaració d’independència dels Estats Units, redactada per Thomas Jefferson i signada el 4 de juliol de 1776, on es recorda que tots els homes i dones tenim el dret inalienable a la vida, la llibertat, la propietat privada i la cerca de la pròpia felicitat.

Els colons de les tretze colònies nord-americanes refusaven pagar els impostos decretats pel parlament britànic sense que ells hi tinguessin dret de veu ni vot. El detonant de la revolta contra els britànics va ser l’impost sobre el te importat de la metròpoli. Un centenar de colons disfressats d’indis van assaltar els vaixells ancorats al port de Boston i varen llançar per la borda 45 tones de càrrega. Va ser el detonant de la Guerra d’Independència que portaria al naixement d’un nou Estat. Els primers nord-americans gaudien d’un pagament d’impostos mínims, que finançava unes estructures d’Estat mínimes. No existia l’IRPF, ni l’IVA ni l’impost de societats. Només impostos específics sobre el tabac i l’alcohol, així com alguns aranzels. Eren suficients per garantir el funcionament de la maquinària pública, constituïda per la policia, els tribunals de justícia, l’incipient exèrcit i el cos diplomàtic. Res més, però tampoc res menys. Eren els ideals del liberalisme clàssic, encarnat en estadistes de la talla de Benjamin Franklin o Thomas Jefferson, el tercer president dels EUA. Molt ha plogut des dels pares fundadors i el país més poderós del planeta està immers de fa temps en una deriva intervencionista, tant en l’àmbit intern com extern. Avui, de mitjana, un ciutadà dels Estats Units paga en impostos més del 30% de la seva renda. L’anomenat Dia de l’Alliberament Fiscal és el 21 d’abril.

A Catalunya, el Dia de l’Alliberament Fiscal, segons el darrer informe del think tank navarrès Civismo, presidit per Julio Pomés, és el 5 de juliol. Per tant, els catalans i catalanes hem treballat fins el dimecres de la setmana passada per contribuir a les despeses de funcionament de l’Estat. Són 185 dies d’obligacions tributàries, desglossades en 102 dies per pagar les cotitzacions socials (una de les més elevades del món), 41 dies per l’IRPF, 25 dies per l’IVA, 11 dies per impostos especials i 6 dies per altres gravàmens. Un salari brut total de 32.000 euros (inclosa la contribució a la Seguretat Social a càrrec de l’empresa) es converteix en un sou net de només 16.000 euros. Per tant, el català mitjà destina el 50% del sou al pagament d’impostos sobre el treball. Només el 50% restant està disponible per al consum o l’estalvi (consum i estalvi que estan novament fiscalitzats).

L’escletxa fiscal que suportem (la diferència entre el sou brut total i el salari net) és una de les més elevades del món. Tributem com un suec o un finès, però els nostres sous són com els d’un portuguès o un grec. El fet que els catalans, comparant-ho amb les altres comunitats, siguem els que més tard ens alliberem fiscalment es deu a tres motius. Els tipus autonòmics de l’IRPF són els més elevats d’Espanya, els impostos propis de Catalunya s’han duplicat en només 7 anys, i l’IBI que paguem per la propietat de l’habitatge també és dels més alts. Un contribuent que comença a treballar als 20 anys i que es jubila als 70, haurà dedicat quasi 30 anys a pagar impostos des que entra al mercat de treball fins que mor. El bo i millor de la nostra activitat productiva s’ho emporta el Leviatà. Sumem-hi el temps perdut en tasques relacionades amb la gestió d’impostos d’un dels sistemes fiscals més complexos i regressius d’Europa (la redistribució de rendes no va de ciutadans rics a ciutadans pobres, sinó de grups de pressió desorganitzats a grups de pressió organitzats). La càrrega tributària és immensa. Ja sabem, com deia Benjamin Franklin, que en aquesta vida només hi ha dues certeses: el pagament d’impostos i la mort. El que s’ha de procurar, però, és que el sistema tributari no sigui un infern fiscal. Els impostos han de ser baixos i transparents, distorsionant el mínim possible les decisions de treball i estalvi. Hem de conèixer quants impostos paguem i a què es dediquen.

El proper referèndum, on el poble català es disposa a exercir la llibertat que s’expressa en l’autodeterminació de la forma en què s’organitza, és una oportunitat per dissenyar de bell nou les institucions i regles de joc que regiran el nou Estat. Cal un nou marc regulatori en els àmbits fiscal, laboral, financer, redefinint les relacions entre l’administració i l’administrat. Aquest debat, tant més quan estem immersos en problemes d’agressions i inseguretat ciutadana, no es pot anul·lar amb la imposició del silenci administratiu i d’una falsa sensació de normalitat institucional. La independència no ha de ser un fi en si mateix, sinó un mitjà per millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya. I això comença per reconèixer, sense manipulacions interessades, quins són els problemes reals de la ciutadania. Els pares fundadors dels EUA tenien clar que davant qualsevol forma de govern que amenacés seriosament els drets inalienables de la persona, el poble té el dret de reformar-lo, abolir-lo i instituir un nou govern que ofereixi seguretat i més garanties d’aconseguir la felicitat. Ho tenim clar nosaltres?

Jordi Franch Parella és doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC


Últims articles d'opinió

Jordi Franch Parella

La utilitat dels impostos

Opinió 14 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch // Imatge cedida per la FUB

La UE i les polítiques d'(in) competència

Opinió 7 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Imatge cedida per somescola.cat

Somescola.cat es posa al costat de les famílies de l’escola Josep Guinovart de Castelldefels

Opinió 2 juliol 2017 a 10:00 0 comentaris

Afectades pel trencament del projecte educatiu inclusiu en català

Llegir més ›
Jordi Franch Parella

La bombolla del deute públic, apocalipsi financer?

Opinió 30 juny 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Són efectius els antidepressius?

Són efectius els antidepressius?

Opinió 27 juny 2017 a 18:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch // Imatge cedida per la FUB

El PP i l’alternativa neomarxista

Opinió 23 juny 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
AVE: 25 anys d’èxit?

AVE: 25 anys d’èxit?

Opinió 16 juny 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Anna Martí

Què és una empresa sana?

Opinió 9 juny 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch // Imatge cedida per la FUB

Els taxis i la competència

Opinió 7 juny 2017 a 15:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›
Jordi Franch Parella

Quin és l’ofici dels polítics?

Opinió 2 juny 2017 a 12:00 0 comentaris

Opinió

Llegir més ›

Més articles d'opinió