Articles i estudis

El mortífer col•lapse del pont d’Angers

ireneu pont angers

foto: Truthorial.com

Les grans infraestructures humanes, vistes pel comú dels mortals, acostumen a ser un focus de fascinació i, per què no dir-ho, orgull dels països que els acullen. Grans edificis, molls inversemblants, preses que semblen desafiar les lleis de la física… són una potent targeta de visita per a propis i estranys, en què la comunitat que els construeix expressa el seu poder econòmic i avanç tecnològic. Els ponts, en aquesta absurda cursa del “i jo més”, no són una excepció, i com si fos una festa de solters borratxos, tots els països competeixen per veure qui els té més grans i més llargs. No obstant, com obres humanes que són, i per molt que les propagandes oficials els venguin com el “súmmum” de la tecnologia, de vegades no són tan segurs com poden semblar (veure Niça 1979, la història d’un tsunami). O si no, simplement cal veure l’exemple del pont de la Basse-Chaîne, a Angers (França), la caiguda del qual va suposar la mort de més de 200 soldats quan l’estaven creuant. Déu n’hi do.

Els ponts, per definició, són infraestructures que estan pensades per salvar obstacles geogràfics a una certa certa distància. Això implica que s’utilitzin en rius i valls, per assegurar una comunicació contínua de carreteres, vies de tren o altres infraestructures. Però clar, una cosa és fer un pont per salvar un rierol i una altra un riu de més de 100 metres d’ample, de manera que la tecnologia a utilitzar ha de ser, per força, diferent i adaptada al pressupost i moda del moment. Així les coses, el 1838, l’arquitecte Joseph Chaley i l’enginyer Théodore Bordillon estrenaven un pont que salvava les dues ribes del riu Maine, al seu pas per Angers. La novetat era que aquest era un pont penjant.

El pont, que es va construir entre 1836 i 1838, consistia en una calçada en acer de 102 metres de llarg per 7,20 m d’ample que se subjectava mitjançant cables d’acer ancorats en cadascuna de les ribes i elevats per sengles columnes de ferro colat de 10,85 metres d’alt, proporcionant tot això una gran estabilitat i resistència al pont, a més d’una agradable imatge de modernitat. No obstant això totes les novetats tècniques, si hi ha alguna cosa que és l’enemic número un dels ponts és la intempèrie. I a Angers no anava a ser l’excepció.

El matí del dia 16 d’abril de 1850 s’havia aixecat cobert i amb un autèntic huracà que bufava canalitzat per la vall del Maine. No obstant, això no era obstacle per al 3r Batalló del 11è Regiment d’Infanteria Lleugera de l’Exèrcit Francès el qual, comandat pel Tinent Coronel Simonet, havia d’anar a passar revista a la Place de l’Académie, a l’altra riba. L’únic inconvenient era que Angers no estava a partir un pinyó amb l’Exèrcit, de manera que, en comptes de creuar el riu per un altre pont aigües amunt (el de Haute-Chaîne) i travessar pel mig la ciutat amb les tropes formades (el qual no els hagués fet guanyar moltes amistats), Simonet va decidir passar pel suspés, que passava pels afores.

A les 11.30 del matí, el batalló, format per unes 750 persones, es va dividir en seccions i, trencant el pas per evitar ressonàncies que posessin en perill el pont en marxar en formació, van procedir a travessar el pont. Un pont que, a causa de la força del vent oscil·lava d’esquerra a dreta d’una manera patent (veure Tacoma Narrows, el pont que el vent es va emportar… de soca-rel). Amb tot, els valents soldats francesos, amb les seves baionetes a l’esquena van procedir a creuar-lo.

El mal temps continuava, igual que l’oscil·lació del pont, la qual es va fer més forta quan es va començar a carregar de gent. Els soldats, en trànsit per sobre d’ell, difícilment es mantenien dempeus (els testimonis van dir que semblaven borratxos) però quan ja havien creuat uns 200 es va produir una forta explosió: un de cables havia rebentat dels seus ancoratges.

En aquest moment, la plataforma es va desplomar de la riba dreta (a l’esquena) i, en forma de sinistre tobogan, va fer que 483 soldats que encara no havien arribat a l’altra riba es precipitessin al riu, morint molts per ofegament. La mala sort va fer que, a més de caure a l’aigua de forma desordenada des d’uns 6 metres d’altura, al portar les baionetes calades, aquestes actuessin com autèntiques piques dels soldats que anaven caient, morint enfilats pels fusells dels seus companys. Però no va ser la fi de les desgràcies.

El vendaval, en xocar contra l’estructura del pont emetia una forta xiulada que va fer que els soldats, en anar l’un darrere de l’altre, no s’assabentessin del que passava davant. Això va provocar que les tropes que anaven per darrere no sentissin les ordres d’alt dels comandaments i acabessin per empènyer al riu als soldats que, per sort, havien quedat en el tall. Sort que els va acabar d’abandonar quan el pes de l’estructura que encara quedava va partir les columnes de ferro colat del suport de la riba dreta i els van caure a sobre, aixafant-los. Els cronistes van explicar que el Maine es va tenyir de vermell amb la sang dels soldats estimbats. Una catàstrofe.

Malgrat que els serveis de salvament van actuar de seguida, i els soldats il·lesos es van llançar al rescat, les barques dels pescadors que pescaven als voltants van ser claus per salvar els accidentats. Tot i això, uns 222 soldats van morir (un més, un menys, segons les fonts) i d’altres 261 van ser ferits de diversa consideració, sent un dels accidents per col·lapse de pont més sagnants i amb més víctimes de la Història. Però… com va poder passar semblant desastre?

Les investigacions van arribar a la conclusió que, si bé la combinació del vent i del pes dels soldats van significar un pes extraordinari (els soldats pesaven unes 195 tones, transformats en 322 tones per la força del vent), la solidesa de la infraestructura era capaç de suportar fins a 598 tones, de manera que, a priori, el pont havia d’haver aguantat. No obstant això, els ancoratges estaven enterrats en terra i amagaven problemes de corrosió que no eren patents des de l’exterior i que, sumat a la ressonància produïda pels soldats en voler mantenir la verticalitat, va ser el que va provocar la debilitació dels cables i el trencament del pont amb les funestes conseqüències abans comentades.

En definitiva que, tot i que l’ésser humà sigui capaç de crear extraordinàries meravelles desafiant tot perill aparent, hem de tenir en compte que, com tot a la vida, per arribar al cim, abans hem hagut de passar per infinitat de dolorosíssimes derrotes. Unes derrotes que, per impactants, si no les oblidem i aprenem d’elles, ens portaran, amb esforç i afany, cada vegada més lluny.

Llàstima que aquesta societat sigui cega, sorda i amnèsica.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc


Tots els articles i estudis

El mortífer col•lapse del pont d’Angers

El mortífer col•lapse del pont d’Angers

Articles i estudis 20 juliol 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Entrevista a: MARC RIBAS, cuiner i presentador

Entrevista a: MARC RIBAS, cuiner i presentador

Articles i estudis 16 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

L’entrevista d’ AMIC

Llegir més ›
Cames cansades: 7 tips infal·libles per combatre-les

Cames cansades: 7 tips infal·libles per combatre-les

Articles i estudis 15 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
La Bomba Gai, l’arma que volia convertir la guerra en una orgia homosexual

La Bomba Gai, l’arma que volia convertir la guerra en una orgia homosexual

Articles i estudis 13 juliol 2017 a 18:00 0 comentaris

Aricles i estudis

Llegir més ›
Descobert un mecanisme immunològic clau en la regulació de la flora intestinal

Descobert un mecanisme immunològic clau en la regulació de la flora intestinal

Articles i estudis 11 juliol 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
La ciutadania, escèptica davant l’efectivitat de la legislació espanyola per a controlar l’exposició humana a substàncies tòxiques en els aliments

La ciutadania, escèptica davant l’efectivitat de la legislació espanyola per a controlar l’exposició humana a substàncies tòxiques en els aliments

Articles i estudis 9 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Hidratació facial: la dosi essencial de bellesa que necessites

Hidratació facial: la dosi essencial de bellesa que necessites

Articles i estudis 8 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
La crisi immobiliària de l’any 33: una crisi de fa 2000 anys excessivament actual

La crisi immobiliària de l’any 33: una crisi de fa 2000 anys excessivament actual

Articles i estudis 6 juliol 2017 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Científics troben nous gens involucrats en l’obesitat infantil

Científics troben nous gens involucrats en l’obesitat infantil

Articles i estudis 4 juliol 2017 a 15:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Hospital del Mar // Imatge Web IMIM

Científics desenvolupen un model matemàtic per localitzar el focus de les crisis epilèptiques

Articles i estudis 2 juliol 2017 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis