Autor Articles i estudis
7 juny 2019 a 12:00

Les ratlles de la zebra, el repel•lent d’insectes més eficaç de la sabana

0 Flares 0 Flares ×
Zebra tanzania// Foto: Wikimedia Commons

Zebra tanzania// Foto: Wikimedia Commons

Quan arriba l’estiu i la calor, a part de la molesta suor arriben amb ell els nostres estimadíssims amics els mosquits, amb les seves ganes boges de fer dels nostres rodanxons cossos uns incomparables buiracs de sastre. Sigui com sigui, i encara que sentim que som una diana amb potes per a ells (o millor dit, elles), aquestes adorables bestioles no només ens ataquen a nosaltres, sinó que tota criatura vivent -sobretot mamífers- més grans que ells som susceptibles de sucumbir a la seva picada, alguns literalment (veure Una solució al mosquit tigre). I fins a tal punt són molestos o perillosos que algunes espècies han desenvolupat tècniques per a evadir-se de ells, tal és el cas de les zebres i les seves vistoses ratlles.

Qui hagi tingut l’oportunitat de “gaudir” de la picada d’un tàvec, segur que ho recordarà durant una bona temporada. No per res, sinó perquè aquesta moscarda de la mida d’una vespa, quan et pica, et pega una castanya encara més forta que la de la vespa, fava a part. Per sort, a les ciutats no són molt habituals, i acostumen a concentrar-se en les zones rurals, on els grans animals, sobretot els cavalls, tendeixen a atreure’ls com si fossin la mel. Ara, imagini haver de suportar desenes d’aquestes bestioles, al costat de mosques picones i altres mosquits, tots ells assedegats de sang dia si i dia també; per molt dura que sigui la teva pell, al final la vida se’t fa impossible. I igual que els domèstics, els salvatges.

En el cas de les zebres, el que sempre ha atret d’elles han estat les seves curioses ratlles blanques i negres, les quals han portant de corcoll els investigadors per endevinar quina era la finalitat d’aquest “discretet” estampat. La teoria de que era per equivocar als seus enemics semblava ser la que tenia més èxit -encara que tampoc tenia gaire sentit “camuflar” amb uns colors tan cridaners-, però el 2014, un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia va arribar a una curiosa conclusió: eren per espantar els tàvecs i les mosques tse-tse. Però… com van arribar a aquesta conclusió? L’estadística i la geografia tenien molt a dir en aquest assumpte.

Conegut el seriós problema que tenien els cavalls i altres equins arreu del món a compte dels tàvecs, l’equip comandat pel biòleg nord-americà Tim Caro, es va dedicar a creuar les dades estadístiques entre les zones del món amb més concentració de mosques picadores i les zones de major profusió d’equins salvatges ratllats (subespècies de zebres, ases i cavalls). Els resultats van ser sorprenents.

Efectivament, l’estudi va donar com a resultat que la gran majoria de cavalls amb ratlles es concentraven a les zones més exposades a les picades de grans mosques, extrapolant-se que els equins salvatges d’aquelles zones havien desenvolupat aquells estampats com a forma d’evitar la picada continua d’aquells insectes. I és que, a una major proporció de picades, no solament era més gran la molèstia, sinó també la possibilitat de morir pel contagi d’una malaltia transmesa per aquests molestos animals, de manera que l’evolució (veure El curiós artifici biològic de la pota d’un cavall) es va dirigir cap a la direcció en què les zebres s’estalviaven un tant per cent important de possibles picades mortals. No obstant això… ¿com pot afectar el color del pelatge de les zebres a les mosques, tot i saber que el pèl és més curt que el bec del tàvec?

Segons estudis efectuats a posteriori amb mosques i mosquits, a part que es puguin sentir atrets pels nostres cossos pel CO2 expel·lit amb la respiració o per la nostra calor corporal, aquests simpàtics amiguets alats es veuen atrets en un primer moment pel que veuen. D’aquesta manera, maniquins de color marró atreien a primera vista als “xupòpters” fins a 10 vegades més que els seus homòlegs ratllats, per la qual cosa es demostraria l’eficàcia de l’estampat del pelatge de les zebres per garantir un major grau de supervivència de l’espècie.

Així, que ja ho sap, quan a l’estiu es senti el focus d’atracció de mosques, mosquits i bestioles picadores diverses, vesteixi a ratlles blanques i negres per emular les zebres. Potser no evitarà que el deixin fet un cristo (encara que jo he comprovat empíricament que amb robes blanques, els mosquits tigre ataquen menys), però sempre podrà dir que l’ “animal print” és tendència: les ratlles de les zebres ho demostren i milions d’anys les avalen.

IreneuCastillo
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×