Autor Opinió
6 octubre 2017 a 12:00

Conseqüències no intencionades

0 Flares 0 Flares ×
Jordi Franch

Jordi Franch

En l’àmbit social i econòmic s’observen amb freqüència efectes no buscats per l’acció humana deliberada. És el que s’estudia i es coneix en economia com a llei de les conseqüències no intencionades o no desitjades.

Un exemple positiu d’aquesta llei seria la “mà invisible” d’Adam Smith, l’economista escocès i filòsof moral que va estudiar les lleis naturals del mercat a l’època de la revolució industrial. Smith defensava que cada individu, buscant el seu propi interès en un ordre competitiu de mercat, promovia també l’interès públic, que no formava part del seu objectiu inicial. D’una manera no conscient ni deliberada, la cerca de l’interès propi i personal provoca, com si estigués guiat per una mà invisible, la millora social i col·lectiva. En el seu mateix exemple, no donem pas gràcies a la benevolència del carnisser ni del forner. Tampoc bevem cervesa per la pura bondat del cerveser. Ells persegueixen guanyar-se la vida mitjançant l’exercici de les seves activitats professionals. Però l’interès personal, en un entorn institucional de competència, procura sense voler-ho la millora de la societat, que podrà gaudir de la millor cervesa possible. L’acció de l’Estat també provoca conseqüències no desitjades, sovint contràries, a l’objectiu inicial.

L’administració central busca aturar el procés català, emprant fins i tot la força repressiva més desproporcionada sobre la població civil manifestada pacíficament. L’Estat espanyol mai permetrà la pèrdua d’un dels territoris més productius. Una de les lleis naturals i universals del Leviatà és el seu creixement incessant, amb les necessitats de finançament que això comporta. El govern central mai deixarà escapar voluntàriament el territori d’Espanya amb més capacitat de recaptació fiscal. En paraules de Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d’Andalusia, ara únicament pertoca “el que va fer Mao Zedong el 1937 davant la invasió japonesa de la Xina: impulsar el Front Únic Antijaponès aliant-se amb Chiang Kai-shek i deixar per a més endavant la guerra civil contra el Kuomintang. Primer l’atacant de la Nació i després l’adversari de classe. Doncs això: ara a Espanya, un front unit constitucional” contra l’amenaça separatista catalana. Primer aturar el qui amenaça amb desequilibrar l’arquitectura institucional espanyola. El més prioritari i fonamental és assegurar el sistema territorial d’extracció de rendes (equivalent a perpetuar el dèficit fiscal de Catalunya, València i Balears); després, ja es discutiran altres aspectes de menor importància. Si es prefereix, i amb llenguatge tan políticament correcte com postmodern, el primer és la solidaritat interterritorial, a la que no es pot renunciar.

L’any 1842, quan no existien encara les xarxes socials ni la retransmissió instantània de les notícies a tota Europa i el món sencer, el general Baldomero Espartero va defensar el bombardeig de Barcelona cada 50 anys per mantenir-la a ratlla. En altres èpoques, els milers d’efectius policials i militars desplegats al nostre territori haurien actuat amb molta contundència des del moment zero. La repressió estatal, però, activa la llei de conseqüències no desitjades, fent que al final s’assoleixin resultats contraris als pretesos inicialment.

L’any 1803 els serbis es van revoltar contra la legalitat otomana. La repressió turca va ser brutal i sanguinària, però l’any 1817 Sèrbia esdevenia semiindependent i finalment, l’any 1878 se separava de la sobirania otomana. Sir William Wallace, portat a les pantalles per Mel Gibson amb la pel·lícula Braveheart, va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l’ocupació anglesa d’Escòcia. Derrotat a la batalla de Falkirk, va ser capturat prop de Glasgow, jutjat per traïció i executat l’any 1305. Nou anys més tard, però, els escocesos varen recuperar la independència perduda d’Anglaterra a Bannockburn. I el rei anglès Eduard III donaria validesa jurídica a la independència escocesa amb la signatura del tractat d’Edimburg-Northampton. Polònia es va revoltar contra la legalitat russa el novembre de 1830, i va tornar-hi el 1863 i el 1905, sent sempre reprimits durament pel règim tsarista, i el primer que van fer els polonesos en temps de la Revolució Bolxevic (1917) va ser independitzar-se de Rússia. L’any 1916 els nacionalistes irlandesos es varen sublevar contra la legalitat britànica amb l’Aixecament de Pasqua i, malgrat la repressió britànica desmesurada arrasant Dublín a cop de canó, només cinc anys després Irlanda ja era un estat lliure i independent.

La repressió i la força punitiva de l’Estat central activa la llei de les conseqüències no desitjades. Ara bé, i de manera recíproca, una declaració precipitada de la DUI per part del govern català també tindria efectes no desitjats, contraris als inicialment pretesos. Ni les condicions ni els resultats que s’han donat del referèndum de l’1-O la justifiquen. Ningú la validaria i la declaració unilateral seria un pas en el buit, sense capacitat legal ni coercitiva per aplicar-la un cop pronunciada. Seguiria la suspensió automàtica de l’autonomia i un reguitzell de decisions polítiques i judicials que anul·larien tota possibilitat d’autogovern. Cal, per tant, decidir amb prudència i intel·ligència. El sobiranisme ha de seguir caminant, guanyant força i sumant més complicitats, fins a poder negociar des d’una posició favorable. O, com a mínim, no totalment desfavorable.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×