Autor Política
30 setembre 2017 a 18:00

El Govern es querellarà contra el fiscal de l’Estat i el de Catalunya

0 Flares 0 Flares ×

Per prevaricació i usurpació de funcions

Mundo Referendum 1-O

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha anunciat que el Govern es querellarà contra el fiscal general de l’Estat i el fiscal superior de Catalunya per prevaricació i usurpació de funcions i contra l’exercici dels drets civils per la seva actuació contra el Referèndum. El titular de Justícia també ha revelat que el Govern ha presentat un recurs perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “reconsideri l’ordre de tancament dels col·legis electorals”. En cas contrari, Mundó ha advertit que aquest òrgan judicial serà “el responsable dels perjudicis que pugui provocar”.
El conseller Mundó ho ha explicat en roda de premsa a l’International Press and Broadcasting Center que presta servei als periodistes que cobreixen la celebració del Referèndum des de Barcelona. Durant la compareixença, Mundó també ha assegurat que l’”Estat espanyol ha suspès la separació de poders”.  El conseller ha afegit que “els que presumeixen de defensar l’estat de dret han estat els primers d’incomplir les seves pròpies lleis i de vulnerar els drets fonamentals”. En aquest sentit, Mundó ha presentat, en forma de decàleg, les violacions de la legalitat que s’han produït en l’ofensiva contra el Referèndum.
Decàleg de les violacions de la legalitat contra el Referèndum
 
1.       Persecució penal d’un fet que no és delicte (amenaça de presó)
Convocar, organitzar i celebrar un referèndum no és cap delicte. Les Corts Espanyoles ho van despenalitzar expressament amb l’aprovació de la Llei orgànica 2/2005. La pròpia exposició de motius de la Llei deixa clar que seria desproporcionat sancionar penalment aquesta conducta fos delicte. Malgrat això, l’Estat ha detingut alts càrrecs del Govern de la Generalitat davant dels seus fills, n’ha dilatat la privació de llibertat innecessàriament i els ha sotmès a un tracte denigrant, obligant-los a declarar emmanillats, com si fossin delinqüents perillosos.
2.       Desplegament de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola a Catalunya
El govern espanyol amenaça la reivindicació pacífica del dret a vot amb l’arribada de 10.000 agents vinguts de tot el territori espanyol. El desplegament dels agents de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil és una provocació i atempta contra els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència que estableix la Llei orgànica 2/1986 de cossos i forces de seguretat.
3.       Designació d’un coronel de la Guàrdia Civil per dirigir els Mossos d’Esquadra
El comandament suprem dels Mossos d’Esquadra pertany a la Generalitat, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que és una Llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles. Un fiscal no pot decidir com s’ha d’organitzar la Policia ni la seguretat.
4.       Intervenció de la Generalitat sense l’aval del Senat
L’executiu espanyol ha suspès l’autonomia de Catalunya al marge dels procediments legals establerts per l’article 155 de la Constitució espanyola. La intervenció de les finances i la designació d’un guàrdia civil per dirigir els Mossos d’Esquadra hauria de comptar amb l’aprovació de les Corts Espanyoles.
5.       Denúncia per sedició de la Fiscalia admesa a tràmit per l’Audiència Nacional
Totes les manifestacions a favor del referèndum i contra la detenció de càrrecs públics han estat multitudinàries, pacífiques i ordenades. Tal com estableix l’article 544 del Codi penal, les manifestacions pacífiques i ordenades no són objecte del delicte de sedició, que comporta penes d’entre 4 i 15 anys. La denúncia està plena de falsedats. A més, segons la Llei orgànica del Poder Judicial, l’Audiència Nacional no és competent per jutjar aquest tipus de delicte.
6.       Escorcolls sense ordre judicial i obertura de correu postal
Les forces de seguretat espanyoles han perpetrat escorcolls a domicilis particulars, empreses privades i administracions públiques. En alguns casos, sense ordre judicial i sense la presència d’advocat. La Guàrdia Civil obre cartes privades adreçades a milers de ciutadans, administracions i empreses i intercepta l’enviament de revistes a favor de la democràcia. Es tracta d’una vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions, tal com estableix l’article 18 de la Constitució espanyola.
7.       Citació de més de 700 alcaldes, escorcolls i precintes ordenats per la Fiscalia
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert un procediment per la convocatòria del Referèndum, però la Fiscalia continua prenent declaració als alcaldes. En canvi, l’article 773.2 de la Llei espanyola d’enjudiciament criminal estableix clarament que el fiscal s’ha d’inhibir quan el cas arriba a les mans d’un jutge. La Fiscalia persisteix tot i que el Govern ja l’ha advertit que és il·legal.
8.       Tancament de webs, amenaces als mitjans i decomís de propaganda electoral
Les forces de seguretat espanyoles han escorcollat mitjans de comunicació i impremtes, han identificat periodistes que informen sobre les actuacions policials, han amenaçat amb conseqüències penals per l’emissió d’informació sobre la convocatòria electoral i han tancat centenars de pàgines web amb crides a la participació democràtica, a més del decomís de propaganda i material electoral. Aquestes accions contravenen l’article 20 de la Constitució espanyola, que protegeix el dret a la llibertat d’expressió.
9.       Prohibició i suspensió d’actes
La justícia ha prohibit la celebració d’actes polítics a Madrid i Vitòria i ha amenaçat les institucions disposades a cedir locals per tota la geografia espanyola. La suspensió d’aquests actes atempta contra el dret de reunió i manifestació, protegit per l’article 21 de la Constitució i regulat per la Llei orgànica 9/1983; i contra el dret a la participació política, recollit per l’article 23 de la carta magna espanyola.
10.   Ocultació dels motius de les detencions i de la ubicació dels detinguts
La Guàrdia Civil s’ha negat a informar sobre els motius essencials de les detencions de membres del Govern i d’altres ciutadans. Les forces de seguretat espanyoles també han ocultat als advocats la ubicació dels detinguts. La dilatació injustificable del secret de sumari pot emparar intervencions telefòniques massives. Això suposa una violació del dret de defensa que estableix l’article 118 de la Llei d’enjudiciament criminal.
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×