Autor Articles i estudis
20 abril 2017 a 18:00

Per què les mones de Gibraltar són una Qüestió d’Estat?

0 Flares 0 Flares ×

 

ireneu mona gibraltar

foto: http://cdn.20m.es.

El penyal de Gibraltar és una reivindicació del govern espanyol des que Felip V, en raó dels Tractats d’Utrecht (veure Catalan Bay o els catalans que van prendre Gibraltar), va decidir cedir-lo als anglesos per ser confirmat rei per la comunitat internacional. Els anglesos, donada la posició estratègica de la plaça (controlant l’entrada de l’estret homònim), no estan disposats a tornar-la fàcilment -per desgràcia dels espanyols- i han fet servir totes les martingales possibles per no fer-ho. Tal és la (interessada) afecció a aquesta roca que no han dubtat a seguir a ulls clucs, i a nivell oficial, la superstició segons la qual Gibraltar deixarà de ser britànic quan mori l’últim mico que hi habita.

Una de les grans atraccions turístiques del Penyal, a part del tabac sense aranzels, ha estat durant molt de temps la població de macacos que habiten a les parts altes de la muntanya. La principal característica de les mones de Gibraltar o mones de Barbaria (Macaca sylvanus) és que són l’únic primat -a excepció de l’home- que pot trobar-se en llibertat en territori europeu, encara que són relativament fàcils de trobar en els boscos del nord d’Àfrica, ja que estan adaptades a la perfecció al clima mediterrani en el qual viuen.

L’origen d’aquests animals a Gibraltar és desconegut. Unes teories diuen que són restes de les poblacions que van existir a la península durant l’última glaciació -cosa bastant improbable atès que no s’han trobat cap tipus de fòssil que ho demostri-; d’altres, més fantasioses, atribueixen la seva arribada a l’existència d’una gruta subterrània que, per sota el mar, connectaria amb les muntanyes del Marroc on viuen habitualment. La realitat és més prosaica, i segons sembla van ser introduïdes pels musulmans durant l’ocupació de la península entre el segle VIII i el segle XV, ja que segons estudis genètics efectuats, les poblacions actuals provenen de dues línies separades del Marroc i Algèria. Els anglesos per la seva banda, no dubten a atribuir-se l’origen de la introducció a ells mateixos -amb el dubtós honor de ser dianes amb potes per a les seves pràctiques de tir-, ignorant que hi ha documents anteriors a l’ocupació anglesa que ja les citen.

Sigui com sigui, les poblacions d’aquests micos mai han estat massa altes, ja que la manca de recursos naturals en una zona tan reduïda, així com l’existència d’àguiles al penyal, que depredaven les cries, no ho van fer possible. Això, al costat de la interessada superstició dels anglesos, van fer que l’assumpte de les mones es convertís en assumpte d’estat, quedant la cura de la població de macacos des de 1710 fins a 1991 a mans de l’Exèrcit de Sa Majestat. Cos armat el qual, de tant en tant, havia de transmetre un informe a Londres amb un cens que inclogués el nom -a cada un se li posava un nom- i sexe de cada un dels individus de la colònia de micos.

Tal era el zel per aquestes mones, que el 1944, durant la Segona Guerra Mundial i en plena batalla d’Arnheim, i en veure que la població de micos era perillosament baix (entre 4 i 7, encara que les fonts no es posen d’acord), el mateix Sir Winston Churchill va enviar una ordre segons la qual la quantitat de micos havia d’augmentar fins a 24, instant a prendre les mesures que siguin necessàries per a aconseguir-ho. Es van portar micos des del Marroc per augmentar la població, i ho van aconseguir.

Actualment la població de micos de Gibraltar ha augmentat fins a gairebé 300 individus gràcies als turistes (que els donen contínuament de menjar tot i que està penat amb multes de fins a 500 lliures si ho fan) el que ha provocat que una població tan gran en un espai tan petit -menys de 7 km2- no faci més que donar problemes. Si tenim en compte els hàbits murris, cleptòmans, i fins i tot violents d’aquests intel·ligents animals (veure El macaco japonès, la baula perduda de la intel·ligència humana) que els converteix en una molèstia tant pels turistes com pels propis habitants del Penyal, resulta normal que s’hagin plantejat controlar la població, encara que a alguns “llanitos” no els faci molta gràcia una reducció dels seus efectius.

Els micos de Gibraltar, malgrat tot, sembla que tenen l’existència assegurada per molt de temps, i fins i tot el seu excés de població podria ajudar a augmentar les seves poblacions al nord d’Àfrica on està declinant a causa de la desaparició del bosc mediterrani. Vist el que n’hi ha, i si de les mones en depèn, molt ens temem que, malauradament per als nacionalistes espanyols, Gibraltar trigarà molt de temps a deixar de ser britànica.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×