Autor Societat
23 desembre 2016 a 15:00

Durant el 2017 es dissenyarà l’Estratègia Integral per abordar l’exclusió residencial de les persones sense sostre

0 Flares 0 Flares ×

 

Dolors Bassa. consellera

El Govern de la Generalitat impulsarà durant el 2017 l’elaboració de l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya. Es tracta de crear un marc d’actuació comú que defineixi les metodologies que cal emprar en l’atenció a aquest col·lectiu, en funció de les seves necessitats, i que estableixi els recursos tant d’equipaments com de serveis que s’han d’activar a cada territori. Les entitats socials especialitzades en aquest àmbit i el món local han col·laborat en els treballs previs a l’elaboració d’aquesta estratègia impulsada pel Govern.
L’Estratègia analitzarà els diversos models d’atenció existents i determinarà quin és el més adient segons el perfil de les persones beneficiàries. Així mateix, s’abordaran les actuacions d’acompanyament, posant en valor el treball en xarxa entre les entitats del tercer sector, els serveis socials i la resta de serveis de protecció (sanitaris, ocupacionals o de justícia, entre d’altres). En aquest sentit, es redefiniran les tipologies de recursos existents, s’establiran protocols de prevenció en processos de desinstitucionalització i es dissenyarà un pla de formació dels professionals.
Un altre dels objectius prioritaris serà determinar les necessitats de provisió d’habitatge social i les fórmules més adients per ampliar-ne la disponibilitat. Alhora l’Estratègia es vincularà amb la resta de polítiques d’accés a l’habitatge adreçades a la població en general, fent especial èmfasi en les polítiques preventives.
Finalment, l’elaboració d’aquest full de ruta per reduir l’impacte de l’exclusió residencial suposa un reconeixement dels drets de les persones sense llar en tant que es promourà la seva participació en la definició i el seguiment de les actuacions.
Projecte pilot
En paral·lel al disseny de l’Estratègia, durant l’any vinent el Departament d’Afers Socials i Famílies i l’Agència Catalana de l’Habitatge implementaran un projecte pilot per tal d’orientar i d’analitzar les recomanacions de l’Estratègia, així com concretar la inversió necessària per dur-la a terme. Aquest projecte consistirà en l’impuls, el seguiment i l’anàlisi d’una sèrie d’experiències d’atenció a persones sense llar basades en la metodologia Housing first, o en d’altres intervencions assimilables, per abordar l’exclusió residencial en els grups de sense sostre i sense habitatge. Es tracta d’actuacions que ja s’estan realitzant o que es desenvoluparan al llarg de l’any 2017 en diverses ciutats de Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments i amb entitats socials especialitzades en l’atenció d’aquest col·lectiu. Per tal d’avaluar els resultats de les diferents experiències, es fixaran una sèrie d’indicadors compartits que s’hauran de tenir en compte en la presa de decisions i en la generalització dels aprenentatges del projecte pilot.
Model “Housing first”
L’Estratègia treballarà per deixar enrere el model tradicional de “continuum of care”, en què les persones sense llar van superant esglaons mitjançant el seu pas per diferents serveis residencials especialitzats, que impliquen la resolució de qüestions socials i de salut abans de considerar-se preparades per a un habitatge. En aquest sentit, s’adoptarà l’enfocament de Housing first, que situa l’habitatge com a primera fase del procés. Es tracta d’un model de servei a les persones sense llar que prioritza l’accés a un habitatge permanent, assequible, digne i adequat a les seves circumstàncies com a punt de partida del procés d’inserció social, oferint el suport necessari perquè puguin mantenir-lo de forma permanent. Aquest model s’ha mostrat especialment adient per a perfils d’usuaris que fa temps que viuen al carrer i que pateixen malaltia mental i/o addiccions.
En el Housing first els serveis de suport i l’habitatge són totalment independents, de manera que les persones ateses poden decidir si accepten o no un tractament psiquiàtric  o abstenir-se del consum de drogues i alcohol sense que aquesta decisió faci perillar l’accés a un habitatge. Aquesta és precisament la gran diferència amb els models tradicionals en què l’accés a l’habitatge és el resultat final del pas per una sèrie d’estats intermedis i successius (deshabituació, habitatge compartit…), que sovint dificulten el procés de millora de les persones en posar l’objectiu massa lluny de les seves possibilitats reals de recuperació.

El model Housing first planteja 3 condicions úniques, que es concreten en un compromís escrit, per a l’accés a l’habitatge: el compromís per part de l’usuari d’aportar fins al 30% dels seus ingressos en concepte de manteniment de l’habitatge; tenir bones relacions amb els veïns, i acceptar la

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×