Autor Articles i estudis
21 abril 2016 a 18:00

L’any en què les libèl·lules van envair tot un país

1 Flares 1 Flares ×
Libellula_quadrimaculata//foto Wikimedia Commons

Libellula_quadrimaculata//foto Wikimedia Commons

En català tenim un refrany que diu “A l’estiu, tota cuca viu”, fent referència al fet que, en arribar el bon temps i la calor, tot sembla posar-se en moviment una altra vegada; els insectes, el primer. Mosquits, mosques, vespes, escarabats… a l’abric de les bones temperatures comencen a fer acte de presència, molestant el que no està escrit, sobretot quan apareixen en forma de plagues. És en aquests moments en què estàs emulant al buirac d’un sastre de tanta picada, quan trobes a faltar als seus depredadors i en aquests casos, qui té una libèl·lula, té un tresor, ja que s’alimenten de mosques, mosquits i altres bestioles de mal viure. Encara que, és clar,… una cosa és tenir unes quantes gracioses libèl·lules voleiant al teu voltant i una altra molt diferent tenir un núvol de libèl·lules tal que t’ocupin 17.000 km2. I no es pensi que va passar on Crist va perdre la sabatilla, no. Aquest rar fenomen natural va passar en ple cor d’Europa: a Bèlgica.

Quan estem a prop d’un estany o un curs d’aigua, si aquest es troba en òptimes condicions mediambientals, no serà difícil que vegem una gràcil libèl·lula posada sobre una canya, quan no volant veloçment com un helicòpter viu d’uns pocs centímetres. No obstant això, el matí del 5 de juny de l’any 1900, a Bèlgica es van despertar amb una inesperada tempesta alada: milions i milions de libèl·lules estaven travessant el país.

A les 7 del matí, les regions belgues més properes a la frontera alemanya (províncies de Namur, Lieja, Luxemburg, Limburg…) van notar la presència a una certa alçada d’uns núvols grisos que es movien parells als cúmuls existents. Aquests núvols, en realitat no eren núvols, sinó que estaven formats per milions de libèl·lules de 4 punts (Libellula quadrimaculata) que es desplaçaven amb determinació en direcció est-oest a una velocitat constant d’uns 18 km/h. L’espectacle, com era d’esperar, no va deixar indiferent a ningú, encara que cap a les 8, la cosa anava a canviar una miqueta.

A partir d’aquesta hora, el núvol de libèl·lules va decidir baixar de les altures i seguir el seu camí arran de terra a altures d’entre 1 i 10 metres. Això va fer que gran quantitat de pobles i ciutats belgues es trobessin al mig de l’inalterable trajecte de l’eixam. Per contra, el fet de trobar-se cara a cara contra les construccions humanes no va intimidar en absolut a l’immens exèrcit de bestioles alades, que va seguir impertèrrit el seu avanç.

Aquests petits animals, amb una mida d’uns 4 o 5 cm de llarg i 8 cm d’amplada d’ales, lluny d’envoltar els edificis que s’hi anaven trobant, els anaven superant per altura. D’aquesta forma, quan trobaven un obstacle, ja fos un edifici o un arbre gran, no passaven pel costat -camí més fàcil- sinó que prenien alçada i el passaven per dalt, fent una curiosa coreografia aèria. Coreografia tant més espectacular com més gran densitat tingués el núvol, xifrada en alguns casos en 6 libèl·lules per segon, arribant a enfosquir el dia.

El núvol de libèl·lules, per la seva banda, anava avançant el país de sud-est a nord-oest, ocupant Bèlgica central i part del nord de França en un front d’uns 170 km de llarg i uns 100 km d’ample que ocupava, a efectes pràctics, la meitat del país. Aquesta velocitat d’avançada va permetre als petits expedicionaris d’arribar entre les 9 i les 11 (segons testimonis) a Anvers i a Gant, respectivament. A partir d’aquí es van seguir encaminant fins a la costa on, endinsant-se al mar, van ser albirades per diversos vaixells en mar obert.

La desfilada libel·lular durà entre cinc i set hores, arribant al màxim a les dues hores de començar el fenomen, desapareixent totalment a la caiguda del sol. No obstant això, el gegantí desplaçament de libèl.lules de quatre punts -el major documentat fins a l’actualitat- no va acabar aquí, sinó que el dia 10 de juny del mateix mes, un altre eixam de libèl·lules, però aquest cop volant en direcció contrària oest-est, va afectar tota la zona costanera belga i part de l’holandesa, però no a l’interior. Què havia passat aquí? La veritat és que els naturalistes de l’època van obtenir més interrogants que respostes.

Per començar, no es va poder determinar d’on va sortir semblant quantitat de libèl·lules, sobretot perquè, si bé va ser la part oriental de Bèlgica (la que toca a Alemanya) la que va observar primera el fenomen, a la part alemanya ningú va ser testimoni de que per les seves terres o cels passés cap núvol d’aquests petits depredadors alats. A això se li ha de sumar el fet d’ignorar com va ser possible que es posessin en moviment tants individus alhora, i més tenint en compte que eren individus joves i que això significava que havien eclosionat de les seves nimfes totes alhora.

Segons els estudis dels entomòlegs de l’època, es creu que va ser una combinació d’un hivern dur i una primavera especialment freda la que va retardar l’eclosió de les libèl·lules, i que, amb l’arribada brusca de la calor, van sortir totes alhora. Això provocaria una superpoblació a les llacunes limítrofes amb Alemanya, que acabaria amb una migració sobtada talment com la dels lemmings en direcció al mar del Nord. Així les coses, després d’uns dies sobre el mar, les supervivents del núvol primigeni haurien tornat al continent i ocupat la zona costanera de Bèlgica i els Països Baixos.

En definitiva, l’home, per molt que li pugui molestar, no està sol en aquest món. Tractem el territori com si fos nostre, sense voler adonar-nos que el nostre entorn és quelcom més que un espai del qual extreure beneficis econòmics. És en aquest moment en què la natura, de forma totalment inesperada, se’ns mostra amb tota la seva esplendor quan veiem la immensitat de la nostra petitesa. Una petitesa que més que acostar-nos al paper beneficiós de les libèl·lules, ens acosta a passes de gegant al desastrós i caòtic paper de les plagues de llagostes.

 -Ireneu Castillo-

1 Flares Twitter 0 Facebook 1 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×