Autor Articles i estudis
1 abril 2016 a 16:00

El teclat Dvorak: l’ostracisme del teclat més competitiu

0 Flares 0 Flares ×

1113- teclado dvorak

El fet dedicar-se a l’escriptura implica que, estadísticament, el risc de cometre un error ortogràfic sigui moltes vegades superior a aquell de qui no es dedica. Aquesta major probabilitat de ficar la pota fins a les orelles quan estàs embrancat en el fragor del teu cervell i del teu teclat, t’obliga a estar permanentment atent a que no hi hagi un ball de lletres que, amb les presses, et deixi poc menys que en ridícul. Qui no s’ha trobat alguna vegada acomiadant-se amb uns cordials “slaudos” o agraint alguna cosa amb un sinceríssim “garcias”? Si aquest és el cas, no es cregui que pateix un estrany cas de “dislèxia informàtica” (sobretot si es repeteixen constant i obsessivament), sinó que el que està patint en realitat és el mal disseny del seu teclat de tota la vida; així, com li dic. Però no s’apuri. El seu ordinador ho sap i, per si se n’adona, està equipat amb un teclat molt més eficaç que el que fa servir normalment: el teclat Dvorak.

En l’actualitat, amb la gran integració de qualsevol aparell electrònic a Internet, pocs són els artefactes tecnològics que no disposen d’un teclat en el seu haver. Ordinadors, mòbils, tauletes, fins i tot les televisions, tenen incorporat un teclat (virtual o real) amb el qual introduïm missatges o ordres. Aquest teclat, si bé amb diferències segons els països, es coneix com QWERTY, nom que fa referència a les 6 primeres lletres que trobarà a l’esquerra de la fila superior del seu teclat i que s’ha convertit, de facto, en l’estàndard mundial .

La història d’aquest teclat comença el 1873 quan el nord-americà Christopher Sholes ven la patent de la seva màquina d’escriure a l’empresa Remington, la qual, de construir màquines de cosir passa a fer l’agost comercialitzant la primera màquina d’escriure. No obstant això, la màquina tenia el petit inconvenient que els tipus, en anar muntats en varetes metàl·liques i disposats simplement de forma alfabètica, s’enganxaven entre si, sobretot quan el ritme de tecleig era alt. Això provocava aturades que alentien el fet d’escriure en la màquina de forma professional.

Després de molts assajos, Sholes, el 1878, i després d’estudiar la disposició de les lletres en el teclat i del seu ús en anglès, va perfeccionar l’anomenat Qwerty. En ell les tecles es disposaven d’una forma característica que reduïen considerablement els embussos de les varetes, fent que el clic fos més homogeni i continu. L’invent va tenir èxit i es va popularitzar el seu ús a totes les màquines d’escriure.

En passar els anys, les mancances i defectes del teclat Qwerty van cridar l’atenció del psicòleg August Dvorak i del seu cunyat, el professor de la Universitat de North Texas, William Dealey. Aquests van observar que el teclat de Sholes obligava els dits a fer un recorregut excessiu i no natural entre les lletres de més ús (es rumoreja que per alentir la velocitat i així evitar el xoc dels tipus) cosa que reduïa l’eficàcia del teclat i provocava danys als usuaris a les articulacions de les mans -el conegut com a túnel carpià.

D’aquesta manera, Dvorak (parent llunyà del músic txec Antonín Dvorak), el 1936, va presentar la patent del seu nou teclat. Un teclat que, tenint en compte les distàncies entre les tecles, l’ús de cadascuna de les lletres en anglès i la quantitat de tecles que havia de tocar cada un dels dits, reduïa notablement la distància que havien de fer les mans per escriure un text -gairebé el 40%. Això repercutia positivament en la disminució de la fatiga dels mecanògrafs i en un augment extraordinari del seu rendiment final.

Tal era l’eficàcia del teclat que Dvorak, a partir del 1933, presentava a estudiants entrenats amb el seu teclat a concursos de mecanografiat ràpid, que van començar a portar-se tots els trofeus com qui rentava: no en va, nou dels mecanògrafs presentats per Dvorak, enfrontats a mecanògrafs de prestigi i amb més entrenament, es van dur 20 premis. I és que tal aplec de victòries va provocar que el jurat del Concurs Internacional d’Escoles de Comerç (Chicago, 1937) expulsés als nou concursants que participaven amb un teclat Dvorak, amb l’excusa de “competir deslleialment”. Definitivament, l’enveja és molt dolenta.

Malgrat l’esforç de Dvorak per introduir el seu teclat al mercat com a estàndard, donat el seu innegable rendiment (el rècord Guinness de mecanografia ho té Bàrbara Blackburn, el 1985, amb 150 paraules per minut i amb un teclat Dvorak), la manca d’inversió de les empreses en R+D del període d’entre guerres, l’arribada de la Segona Guerra Mundial i el “boom” del teclat Qwerty com a estàndard en informàtica van frustrar la generalització del teclat Dvorak. Un teclat competitiu que, no per res, està admès per l’ANSI com a substitut del teclat Qwerty i que, si desitja usar-lo, es troba definit entre les opcions per defecte de Windows i altres sistemes operatius.

Un clar exemple de com, una bona idea, en aquesta societat mediocre, no sempre és el més valorat.

-Ireneu Castillo-

 

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×