Autor Articles i estudis
29 abril 2016 a 18:00

Dissenyada una molècula que demostra eficàcia antiviral contra els virus de la sida, l’hepatitis C, la febre del Nil Occidental i el dengue

0 Flares 0 Flares ×

upf Meyerhans group 1

Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han participat en el disseny d’una molècula que ha demostrat ser efectiva contra els virus de la immunodeficiència humana (VIH) i l’hepatitis C (VHC), el virus Dengue i el virus del Nil Occidental. El compost va ser dissenyat especialment per inhibir una proteïna cel·lular denominada DDX3, essencial per a la replicació de virus pertanyents a diferents famílies. Els assajos en cultius cel·lulars de la molècula han demostrat que aquesta aconsegueix inhibir la replicació dels virus del Nil Occidental, l’hepatitis C i Dengue, així como algunes soques del VIH resistents a antiretrovirals. Aquest descobriment obre la via per a la creació d’una nova família de fàrmacs antivirals d’ampli espectre, que actuïn contra més d’un virus a la vegada. Això permetria, per exemple, tractar amb un sol medicament als pacients coinfectats pel VIH i pel VHC. L’estudi es publica avui a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Els virus són agents infecciosos obligats a actuar d’una forma parasitària, ja que depenen de la cèl·lula infectada per reproduir-se. Basant-se en aquest fet, una hipòtesis amb la qual es treballa actualment és la d’intentar bloquejar certs processos de la cèl·lula hoste necessaris per a la replicació de diversos virus. Aquest abordatge permetria desenvolupar fàrmacs panvirals, amb capacitat per inhibir diversos virus a la vegada.

D’aquesta manera, investigadors de la Universitat de Siena van dissenyar una família de molècules per  inhibir específicament DDX3, una proteïna cel·lular necessària per a la replicació de diversos tipus de virus, com el VIH-1 i el VHC. “En comprovar que aquestes molècules eren especialment potents contra el VHC, vam decidir assajar un prototip amb virus que tinguessin un genoma o una estratègia replicativa similar al VHC, com són el virus del Nil Occidental i el virus Dengue. El nostre estudi demostra que la utilització d’una diana cel·lular pot permetre el disseny de fàrmacs pan-virals”, explica Miguel Ángel Martínez, responsable del grup de Variabilitat genètica i fenotípica del VIH i del VHC d’IrsiCaixa. Tot i així, l’efectivitat del compost haurà de confirmar-se amb més estudis in vitro i en models animals abans de plantejar el disseny de fàrmacs basats en ell.

A més, segons el cap del grup de Patogènesi del VIH d’IrsiCaixa, José Esté, “al tractar-se d’una estratègia diferent a les conegudes actualment i dirigida a un factor cel·lular, en lloc del virus, s’obre la possibilitat de generar combinacions de fàrmacs que impedeixin l’aparició de virus resistents”. Martínez i Esté han coordinat l’avaluació de l’activitat antiviral d’aquesta nova família de fàrmacs. “Havíem observat activitat antiviral d’ampli espectre de compostos derivats de microorganismes, però és molt interessant observar l’activitat antiviral de molècules dissenyades des de zero”, comenta Andreas Meyerhans, líder de la Unitat de Virologia, UPF, responsable de realitzar els assajos antivirals contra el virus del Nil Occidental i el virus Dengue.

Fàrmacs panvirals

La majoria dels antivirals actuals se centren en un únic component o enzim d’un virus específic. A pesar de la seva eficàcia terapèutica, aquests fàrmacs poden presentar deficiències com el desenvolupament de resistències per part del virus, una escassa adherència (seguiment del tractament) en alguns pacients o certa toxicitat. El desenvolupament de noves molècules com les d’aquest estudi permetria simplificar el tractament de persones co-infectades per diversos virus a la vegada i actuar contra malalties virals contra les quals no hi ha fàrmacs específics aprovats. Entre elles, el virus Dengue i el virus del Nil Occidental.

Els estudis de toxicitat han demostrat a més que l’activitat de DDX3 és essencial per a la replicació viral, però la seva inhibició és fins a cert punt tolerada per la cèl·lula, per la qual cosa utilitzar-la com a diana no danyaria en gran mesura a la cèl·lula hoste. Tot i que serà necessari profunditzar en els possibles efectes secundaris d’aquestes molècules, DDX3 podria així servir com a diana per a una nova família d’antivirals d’ampli espectre que podria incloure altres virus com Ébola, Zika o chikungunya.

Dades epidemiològiques

VIH Actualment, més de 36,9 milions de persones són portadores del VIH al món, amb 2 milions de noves infeccions només el 2014. A Espanya s’estima que hi ha unes 150.000 persones infectades, 33.600 d’elles a Catalunya. En els últims anys s’ha detectat una estabilització en el nombre de nous casos a Europa occidental, degut en part a certa relaxació en la prevenció a causa de l’existència dels medicaments antiretrovirals, que permeten controlar la malaltia però tenen un elevat cost i toxicitat a llarg termini.

VHC L’hepatitis C és una malaltia vírica del fetge la gravetat de la qual varia entre una dolència lleu que dura algunes setmanes (aproximadament un 15-25% de les persones infectades elimina el virus espontàniament en un termini de sis mesos, sense necessitat de tractament) i una malaltia greu de per vida. Es transmet a través de la sang. Al món hi ha entre 130 i 150 milions de persones infectades pel VHC, i aproximadament 500.000 moren cada any per malalties hepàtiques, cirrosis i hepatocarcinoma, relacionades amb aquest virus.

Investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han participat en el disseny d’una molècula que ha demostrat ser efectiva contra els virus de la immunodeficiència humana (VIH) i l’hepatitis C (VHC), el virus Dengue i el virus del Nil Occidental. El compost va ser dissenyat especialment per inhibir una proteïna cel·lular denominada DDX3, essencial per a la replicació de virus pertanyents a diferents famílies. Els assajos en cultius cel·lulars de la molècula han demostrat que aquesta aconsegueix inhibir la replicació dels virus del Nil Occidental, l’hepatitis C i Dengue, així como algunes soques del VIH resistents a antiretrovirals. Aquest descobriment obre la via per a la creació d’una nova família de fàrmacs antivirals d’ampli espectre, que actuïn contra més d’un virus a la vegada. Això permetria, per exemple, tractar amb un sol medicament als pacients coinfectats pel VIH i pel VHC. L’estudi es publica avui a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

Els virus són agents infecciosos obligats a actuar d’una forma parasitària, ja que depenen de la cèl·lula infectada per reproduir-se. Basant-se en aquest fet, una hipòtesis amb la qual es treballa actualment és la d’intentar bloquejar certs processos de la cèl·lula hoste necessaris per a la replicació de diversos virus. Aquest abordatge permetria desenvolupar fàrmacs panvirals, amb capacitat per inhibir diversos virus a la vegada.

D’aquesta manera, investigadors de la Universitat de Siena van dissenyar una família de molècules per  inhibir específicament DDX3, una proteïna cel·lular necessària per a la replicació de diversos tipus de virus, com el VIH-1 i el VHC. “En comprovar que aquestes molècules eren especialment potents contra el VHC, vam decidir assajar un prototip amb virus que tinguessin un genoma o una estratègia replicativa similar al VHC, com són el virus del Nil Occidental i el virus Dengue. El nostre estudi demostra que la utilització d’una diana cel·lular pot permetre el disseny de fàrmacs pan-virals”, explica Miguel Ángel Martínez, responsable del grup de Variabilitat genètica i fenotípica del VIH i del VHC d’IrsiCaixa. Tot i així, l’efectivitat del compost haurà de confirmar-se amb més estudis in vitro i en models animals abans de plantejar el disseny de fàrmacs basats en ell.

A més, segons el cap del grup de Patogènesi del VIH d’IrsiCaixa, José Esté, “al tractar-se d’una estratègia diferent a les conegudes actualment i dirigida a un factor cel·lular, en lloc del virus, s’obre la possibilitat de generar combinacions de fàrmacs que impedeixin l’aparició de virus resistents”. Martínez i Esté han coordinat l’avaluació de l’activitat antiviral d’aquesta nova família de fàrmacs. “Havíem observat activitat antiviral d’ampli espectre de compostos derivats de microorganismes, però és molt interessant observar l’activitat antiviral de molècules dissenyades des de zero”, comenta Andreas Meyerhans, líder de la Unitat de Virologia, UPF, responsable de realitzar els assajos antivirals contra el virus del Nil Occidental i el virus Dengue.

Fàrmacs panvirals

La majoria dels antivirals actuals se centren en un únic component o enzim d’un virus específic. A pesar de la seva eficàcia terapèutica, aquests fàrmacs poden presentar deficiències com el desenvolupament de resistències per part del virus, una escassa adherència (seguiment del tractament) en alguns pacients o certa toxicitat. El desenvolupament de noves molècules com les d’aquest estudi permetria simplificar el tractament de persones co-infectades per diversos virus a la vegada i actuar contra malalties virals contra les quals no hi ha fàrmacs específics aprovats. Entre elles, el virus Dengue i el virus del Nil Occidental.

Els estudis de toxicitat han demostrat a més que l’activitat de DDX3 és essencial per a la replicació viral, però la seva inhibició és fins a cert punt tolerada per la cèl·lula, per la qual cosa utilitzar-la com a diana no danyaria en gran mesura a la cèl·lula hoste. Tot i que serà necessari profunditzar en els possibles efectes secundaris d’aquestes molècules, DDX3 podria així servir com a diana per a una nova família d’antivirals d’ampli espectre que podria incloure altres virus com Ébola, Zika o chikungunya.

Dades epidemiològiques

VIH Actualment, més de 36,9 milions de persones són portadores del VIH al món, amb 2 milions de noves infeccions només el 2014. A Espanya s’estima que hi ha unes 150.000 persones infectades, 33.600 d’elles a Catalunya. En els últims anys s’ha detectat una estabilització en el nombre de nous casos a Europa occidental, degut en part a certa relaxació en la prevenció a causa de l’existència dels medicaments antiretrovirals, que permeten controlar la malaltia però tenen un elevat cost i toxicitat a llarg termini.

VHC L’hepatitis C és una malaltia vírica del fetge la gravetat de la qual varia entre una dolència lleu que dura algunes setmanes (aproximadament un 15-25% de les persones infectades elimina el virus espontàniament en un termini de sis mesos, sense necessitat de tractament) i una malaltia greu de per vida. Es transmet a través de la sang. Al món hi ha entre 130 i 150 milions de persones infectades pel VHC, i aproximadament 500.000 moren cada any per malalties hepàtiques, cirrosis i hepatocarcinoma, relacionades amb aquest virus.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×