Autor Societat
9 febrer 2016 a 10:00

El 60% dels pacients d’anorèxia i bulímia busquen la seva primera cerca a internet

0 Flares 0 Flares ×

Una de les principals conclusions de l’informe Trastorns alimentaris i hàbits de cerca a internet: resultat d’una enquesta de població clínica

Presentació estudi // Imatge cedida per la Generalitat

Presentació estudi // Imatge cedida per la Generalitat

El 59,2% dels pacients d’anorèxia i bulímia busquen en  la seva primera cerca a internet continguts “no saludables”. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Trastorns alimentaris i hàbits de cerca a internet: resultat d’una enquesta de població clínica, elaborat per un equip de metges i psicòlegs experts de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària.

L’han presentat el director de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Alfons Conesa, la presidenta de la Taula de Diàleg, Marta Voltas, un dels coordinadors de l’estudi, el doctor Eduard Serrano (coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu), i la psicòloga Reyes Raspall, del Servei Especialitzat de Tractament de Conductes Alimentàries (SETCA).

L’estudi detalla que d’aquest 59,2% de cerques de continguts “no saludable”, es desglossen de la següent manera: el 31,6% va buscar “com aprimar-se ràpid”, el 11,6% dietes extremes per baixar de pes, 10,8% bloggs i fòrums pro-ana i pro-mia i un 5,2% com vomitar. En aquest sentit, l’informe assenyala que el 71,3% dels malalts reconeix que els continguts que busquen a internet influencien negativament en el seu trastorn.

L’estudi ha estat coordinat pel doctor en psicologia, Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu; el psiquiatra José Soriano, del Servei de Psiquiatria de la Santa Creu i Sant Pau i professor de la UAB; i per la psicoterapeuta Raquel Linares, presidenta de la Fundació ABB, de prevenció de l’Anorèxia, la Bulímia i l’Obesitat, i analitza resultats d’una enquesta clínica duta a terme a pacients amb trastorns alimentaris en tractament sobre l’ús que en fan d’internet i de les xarxes socials. Han participat en l’estudi pacients de la Fundació ABB, de SETCA, de l’Hospital Sant Pau, de l’Institut de Trastorns Alimentaris (ITA), de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i de l’Hospital Clínic de Saragossa.

Els resultats complerts es donaran a conèixer el proper dimecres, 10 de febrer, en el marc del Simposi Anorèxia i Internet, organitzat per la Taula de Diàleg per a la Prevenció de Trastorns de la Conducta Alimentària, on professionals de diferents àmbits analitzaran l’impacte que tenen les xarxes i internet en aquest tipus de malalties i les propostes d’actuació per prevenir aquestes influències perjudicials.

La Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris ha elaborat aquest estudi per analitzar i evidenciar l’impacte negatiu de determinats continguts a internet en aquestes malalties.

Actualment, hi ha una situació de buit legal davant l’apologia de l’anorèxia i la bulímia nervioses a internet i les xarxes socials que propicia la proliferació d’aquest tipus de continguts. El grup d’experts de la Taula de Diàleg aposta per fomentar una navegació més segura entre els menors, les seves famílies, i per a educadors. A partir de les conclusions del simposi s’editarà una Guia de pautes, instruments i línies de suport específiques.

En el marc de la presentació als mitjans de comunicació, la presidenta de la Taula de Diàleg, gerent de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia i directora de la Fundació Imatge i Autoestima, Marta Voltas, ha explicat que l’objectiu d’aquest estudi és demostrar la correlació que hi ha entre la influència d’aquests continguts i la potenciació de la malaltia.

De la seva banda, Alfons Conesa, director de l’Agència Catalana de Consum (ACC), organisme que lidera la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris, ha reconegut que actualment hi ha una situació de buit legal per lluitar contra aquest tipus de continguts a internet.

Conesa ha assegurat: “Hem de treballar amb les eines que tenim que, avui per avui, són escasses, però les utilitzarem amb tots els mitjans”. El director de l’ACC ha recordat que a països com França, aquests continguts estan recollits penalment com apologia de l’anorèxia i tipificats com a inducció al suïcidi.

Principals resultats de l’estudi

L’estudi recull els resultats d’una enquesta clínica realitzada a un total de 294 pacients actualment en tractament amb trastorns de la conducta alimentària. La franja d’edat dels pacients enquestats oscil·la entre els 8 i els 59 anys, essent la mitjana de 19 anys. No obstant això, el 80% de la mostra és població adolescent i jove, d’entre 12 i 21 anys. Pel que fa al sexe dels enquestats, el 92,2% són dones i el 7,8% homes.

Del total de pacients que han participat, el 51% pateixen anorèxia nerviosa (AN), el 27,6% trastorn de la conducta alimentària no especificat (TCA-NE), el 16% bulímia nerviosa (BN), i el 5,4% trastorn per afartament (TA). La mitjana de temps des del diagnòstic i des de l’inici del tractament és de 4 i 2 anys, respectivament.

Per tal de circumscriure l’impacte d’internet i les xarxes en malalts amb trastorns alimentaris es va demanar, en primer lloc, si utilitzaven o no internet per buscar informació sobre el seu trastorn: el 85,4% va contestar afirmativament i només el 14,6% assegura no utilitzar la xarxa per informar-se.

L’enquesta també analitza la percepció dels pacients de la informació que busquen o troben a internet: el 71,3% reconeix que contribueix negativament a la seva malaltia; i només un 11,2% opina que té una influència positiva. El 17,5% creu que buscar aquests continguts a la xarxa no influeix en res en el trastorn.

L’informe evidencia que aquest ús d’internet per part dels pacients es fa a esquenes de la família, ja que en el 87,3%, els familiars no estan al corrent d’aquests hàbits. Només en el 40% dels casos, la família s’acaba assabentant.

S’han detectat resultats diferents en funció de les franges d’edat: els menors d’edat, entre 8 i 18 anys, busquen de forma significativa més consells per aprimar-se a internet, i menys informació sobre centres de tractament. També en aquesta franja d’edats, els pacients veuen més repercussions negatives a la informació que troben a internet.

Així mateix, analitzant les cerques a internet per franges d’edat dels pacients, l’enquesta revela que en la franja d’entre 8 i 18 anys (menors d’edats), un 12,8% consulten pàgines pro-mia i pro-ana, mentre que en la franja que va dels 19 als 35 anys, la visita a aquest tipus de  bloggs o fòrums cau fins al 7,5%. A partir de 35 anys, l’impacte d’aquest tipus de pàgines és nul, i pel contrari es busca més informació sobre tractaments. Per contra, no s’aprecien diferències significatives de resposta pels diferents tipus de trastorns alimentaris.

A la vista dels resultats, Un dels  coordinadors de l’estudi, Eduard Serrano, ha conclòs que l’hàbit de cerca està molt estès i que “s necessari adoptar mesures de prevenció i protecció.

Avui en dia,  els trastorns de la conducta alimentària constitueixen la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. Afecten al voltant del 5% de les noies i un 11% presenten símptomes d’alt risc de patir-los.

Entre la població adulta els especialistes alerten que hi ha clars indicis que pot estar augmentant la incidència. A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un TCA. La mortalitat en els casos de l’anorèxia està al voltant del 10%.

Aquest simposi convocarà el proper dimecres, 10 de febrer a les 17h al Centre d’Estudis Jurídics a representants dels diferents col·lectius que poden ser agents actius en la resolució d’aquesta problemàtica, des del punt de vista educatiu, sanitari o jurídic.

Els objectius del simposi són difondre els resultats de la investigació sobre l’apologia de la malaltia a les xarxes socials i internet; fomentar les mesures de protecció i prevenció en la situació actual; i propiciar la supressió de continguts a internet que poden promoure els trastorns de la conducta alimentària.

A més de la presència de l’equip que ha elaborat l’estudi, el simposi comptarà amb la participació Marta Voltas, gerent de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia i directora de la Fundació Imatge i Autoestima; de Reyes Raspall, psicòloga clínica del Servei Especialitzat en Trastorns de la Conducta Alimentària (SETCA); de Tomàs Moré, del CESICAT; Ferran Resina, de Mossos d’Esquadra; Jorge Navarro, del Col·legi d’Advocats de Barcelona; i Mònica Gasol, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

El simposi també comptarà amb la participació del psiquiatra Vicente Turón, i el clourà, Alfons Conesa, director de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que lidera els treballs de la Taula de Diàleg per a la Prevenció de Trastorns de la Conducta Alimentària. L’entrada al simposi és lliure prèvia inscripció. També es pot seguir en directe per internet a través de l’enllaç:

http://my.webconf.me/join/35717918/okro8559NM

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×