Autor Cultura
30 desembre 2015 a 14:00

L’Home dels Nassos, el personatge increïble de cada final d’any

1 Flares 1 Flares ×

D’esperit de la vegetació a personatge elusiu

Un gravat de l’Home dels Nassos del 1892 // Imatge del web festes.org

Un gravat de l’Home dels Nassos del 1892 // Imatge del web festes.org

L’Home dels Nassos és el personatge típicament català que apareix al carrer exclusivament el 31 de desembre o el dia de cap d’any. Té tants nassos com dies té l’any i deriva d’un antic ritual relacionat amb la vegetació. La tradició ancestral presentava un personatge mític que simbolitzava l’any i que s’encarnava en “l’arbre dels nassos”, una mena d’arbre improbable que, segons les creences, era la llar de l’esperit de la vegetació.

Segons Joan Amades, al Pirineu francès la llegenda feia que l’Home dels Nassos visqués dins la soca d’un arbre, i que l’últim dia de l’any sortís de l’amagatall, es vestís amb fulles de dotze arbres diferents (els mesos) i de quatre colors (les estacions), i emprengués el camí des d’Occitània cap a Catalunya. No se sap de qui va ser la idea, però de la representació de l’any com un arbre es va passar a plantar un ninot al cim dels pallers a la primeria del segle XIX i després a l’aparició i consegüent persecució d’un home aparentment estrafolari, que té tants nassos com dies té l’any, a moltes de les viles del país. I fins avui mateix que la tradició es manté.

Els que en saben haurien d’estudiar què se’n treia d’enredar la canalla en dates assenyalades, amb pretextos tan descabellats com el que ens ocupa: l’aparició d’una persona amb tres-cents seixanta-cinc nassos repartits pel cos, perquè a la cara no li caben. O que es feia present a les canonades d’aigua de les zones urbanes, mentre que a les viles petites calia recórrer a una aparició en l’església, que comportava que el personatge s’empassés l’aigua beneïda de la pica.

Modernament, quan la quitxalla no és tan ingènua com abans i la pedagogia recent tria altres camins lluny dels més fressats, a l’Home dels Nassos se’l representa, amb un capgròs que es passeja pels llocs emblemàtics on, en temps passats la canalla no parava de fer volts per carrers i places, seguint les pistes que alertaven de la presència del misteriós i elusiu personatge. A Barcelona, la tradició era que aparegués al Pla de Palau, davant de Llotja, a les 12 en punt del migdia. La gresca seguia pels carrers dels barris vora el mar.

Per si no n’hi hagués prou amb la idea, sinó és que va més enllà d’una ocurrència, de l’Home dels Nassostambé n’existeix una parella, potser pel dictat del Gènesi que fa que no és bo que l’home estigui sol. Efectivament, tot i que amb molta menys requesta, hi ha també la Dona de les Orelles (en alguns llocs continua sent un home), que fa acte de presència, lògicament, el dia 30 de desembre de cada any, perquè té tants apèndixs auriculars com dies té l’any.

1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×