Autor Articles i estudis
12 novembre 2015 a 18:00

Els desgraciats gossos-bomba soviètics

0 Flares 0 Flares ×
Els desgraciats gossos-bomba soviètics // Imatge Taringa.net

Els desgraciats gossos-bomba soviètics // Imatge Taringa.net

Que el gos és el millor amic de l’home, ara per ara és un fet incontestable. Les seves qualitats físiques i la seva fidelitat sense màcula han fet del gos el company perfecte per a tot tipus d’activitats humanes, ja sigui com a pastor, com a guardià o com a rescatador. Fins i tot els romans ja els valoraven per la seva feresa o simplement per la seva elegància i esnobisme. No obstant aquesta indestructible amistat gos-home, no és tan clar que sigui recíproca, i més si tenim en compte que, en no poques vegades, l’home els ha utilitzat en la guerra com a simple carn barata que enviar a rebre trets a les trinxeres. I que només fos això. El cas extrem va arribar durant la Segona Guerra Mundial quan els russos, desesperats per l’avanç dels tancs de l’exèrcit nazi, no van dubtar a enviar un nou model d’arma: els gossos antitanc.

Quan el juny de 1941, Hitler decideix atacar i procedir a la invasió de la Unió Soviètica, les forces de l’Exèrcit Roig són enxampades totalment in-fraganti. La sorpresa de Stalin per la ruptura unilateral dels tractats de no agressió que tenia amb Hitler, el va portar a reaccionar tard i malament a l’agressió nazi, el que va permetre al del bigotet aniquilar en el primer i segon dia de l’Operació Barba-roja tot el potencial armat que els russos tenien situat a la frontera amb Polònia. L’avanç alemany va ser imparable.

En aquest context de caos, desorganització i desesperació soviètics, en els quals res semblava ser suficient per aturar l’avanç dels tancs nazis per les estepes ucraïneses i russes, es va pensar que una de les armes que podien ser utilitzades contra els tancs serien els gossos. La situació era insostenible, i un Exèrcit Roig en contínua retirada buscava qualsevol clau roent al qual agafar-se per tombar la truita, i el millor amic de l’home era un d’ells.

La idea era truculentament senzilla: Els gossos, carregats amb dinamita o mines, s’havien de ficar sota dels tancs alemanys i, un cop sota -tenint en compte que els baixos eren la seva part més feble-, detonar la càrrega explosiva. El gos quedaria desintegrat però, almenys, haurien inutilitzat el carro de combat nazi. La teoria deia que podia funcionar i es van posar mans a l’obra.

Els gossos es venien utilitzant en tasques de suport en l’Exèrcit Rus des de 1924, per la qual cosa es va començar a entrenar a centenars de gossos perquè fossin capaços de transportar explosius -entre 6 i 12 quilos- en un arnès carregat a les costelles i situar-los sota dels tancs, però… com fer que un gos porti una càrrega explosiva sota un tanc? Senzill: fent-li passar gana.

En efecte, els gossos estaven tancats i, després de diversos dies sense menjar, els ensenyaven que trobarien el menjar sota dels tancs. El pobre animal, desesperat i conduït pel seu olfacte, aviat reconeixia que, si volien menjar, havien de ficar-se sota dels carros de combat, ja que era l’únic lloc on els soldats russos els deixaven l’aliment. Així, d’aquesta manera, i utilitzant el mètode de Pavlov  els russos feien que els gossos sortissin disparats cap el seu objectiu sense retorn. El problema real era fer detonar la càrrega.

Portar el gos cap al tanc era relativament senzill, però el explosionar la càrrega, no ho era tant. El control remot dels explosius, si bé existia, era car i no estava disponible en massa, de forma que els soviètics van idear primer un mecanisme on el propi gos es detonava a si mateix en estirar d’un tirador, i després, en veure que fallava més que una escopeta de fira, o bé se li afegia un temporitzador o bé se li afegia una mena de palanca que, en tocar els baixos del tanc, detonava la dinamita o les mines. La idea era bona però tenia els seus inconvenients.

Els gossos, com animals especialment sensibles, s’espantaven molt de les explosions i del soroll -no hi ha més que veure un gos quan es tiren focs artificials. Això va fer que els gossos fossin entrenats amb sorolls d’explosions i batalla, de tal forma que la gana els s’inhibís del seu terror als sorolls forts. Tot semblava que havia de funcionar, però en el moment d’entrar en batalla, la cosa no va donar els resultats esperats.

En el moment de la veritat, quan es deixaven anar els gossos enfront dels tancs nazis, els gossos, acostumats a ser entrenats amb tancs russos aturats, no reconeixien els Panzer alemanys en moviment. De primeres perquè estaven en moviment però, de segones, perquè els russos utilitzaven dièsel mentre que els alemanys utilitzaven gasolina, de tal manera que la diferència d’olor entre uns i altres confonien el fi olfacte dels animals. Aquesta confusió feia que, o bé no es fiquessin sota, o bé caminessin al seu costat sense fer la seva feina suïcida o, el que era més habitual, que el pobre gos tornés al seu punt de partida, posant els pèls de punta als soldats russos els quals s’afanyaven a abatre a trets abans que explotés en les seves pròpies línies. Sigui un o sigui un altre, la pobre bestiola tenia signada la sentència.

Tal com era d’esperar, l’eficàcia dels gossos-bomba era mínima, però va alertar els alemanys davant la presència de gossos en les seves rodalies de tal manera que, per si de cas, no deixaven gos viu per allà per on passaven. Igualment, això va servir als nazis per desacreditar els propis russos, ja que els seus aparells de propaganda difonien que els soviètics eren tan covards que en comptes d’enviar homes, enviaven gossos. Amb tot no tots els gossos van morir en va.

Tot i que la propaganda soviètica, de cara a justificar l’escabetxada canina, publicitava que més de 300 tancs alemanys van ser abatuts d’aquesta manera, la veritat és que no hi ha constància fefaent de tots aquests objectius reeixits. Es té notícia que, al front de Hlukhiv, 5 tancs alemanys van ser danyats per 6 gossos, a l’aeroport de Stalingrad 13 tancs van ser destruïts per gossos i que a la batalla de Kursk, 16 gossos van acabar 12 Panzers nazis … i poc més.

L’ús dels gossos antitanc va declinar a partir de 1942 donada la ineficàcia patent del sistema i que el seu ús arribava a afectar la moral de les tropes, si bé es van continuar entrenant pel govern soviètic fins tan tard com juny de 1996, en què es van deixar d’entrenar gossos com si fossin míssils antitanc amb potes.

L’ésser humà una vegada i una altra ens ensenya com, per tal de sortir-se amb la seva, no dubta a trair la confiança de tots i cadascun dels que l’envolten, ja siguin persones o, com en aquest cas, animals. La innocent i indestructible amistat que ens ha mostrat durant mil·lennis el gos ha portat l’ésser humà a utilitzar-lo al seu albir, sense tenir el més mínim escrúpol d’enviar-lo a l’escorxador de la forma més ignominiosa i indigna possible. Ahir va ser fent-ho servir de bomba barata, avui abandonant enmig d’una autopista o penjant-d’un arbre perquè no corre prou.

Definitivament, hi ha amistats que no ens les mereixem.

Ireneu Castillo

Coordinador de Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!”

President de PERSEU, Associació per la Defensa del Patrimoni de L’H

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×