Autor Cinema, teatre i televisió
30 juny 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Séptimo

0 Flares 0 Flares ×

Un edifici, un segrest, molts sospitosos

Séptimo

Séptimo

THRILLER. ESPANYA. Estrena: 2013. Dirigida per: Patxi Amezcua. Repartiment: Ricardo Darín, Belén Rueda, Luis Ziembrowski, Osvaldo Santoro, Jorge D’Elía. Duració: 83 min

Un simple joc entre un pare i els seus dos fills porta al segrest i constant desaparició dels nens. Un possible escenari, el bloc de pisos on viuen. Veïns com a sospitosos. Un thriller tancat entre quatre parets que provoca l’angoixa constant de Sebastián, pare dels fills, interpretat per un magnífic Ricardo Darín. La premissa d’un film on la tensió augmenta per moments a la vegada que entren a escena més personatges promet un gran final sorpresa on tots els caps per lligar es resolen amb una simple intervenció del segrestador. Però finalment el que Patxi Amezcua presenta és un thriller amb el clímax al principi i amb un final resolt ràpidament i deixant molts assumptes per concloure.

La ciutat de Buenos Aires és l’encarregada d’albergar un segrest però hauria pogut ser qualsevol altre. Simplement, la ciutat serveix per donar lloc a l’acció i per tenir una excusa per posar una actriu espanyola com Belén Rueda i justificar la seva falta d’accent argentí.

Les subtrames que envolten als pares dels fills són molt diferents, la de Darín està ben tramada i amb una coherència al darrera, la de Rueda sembla ser simplement un afegit que serveix per explicar el passat amorós que varen tenir, història totalment innecessària pel transcurs del cas.

Tornant a la trama central es pot assegurar que Amezcua, director del llargmetratge, realitza una gran feina tancant a varis personatges en un sol edifici ja que aconsegueix crear el mateix neguit on molts films whodunit necessiten ciutats senceres. El resultat és un segrest ja bastant trillat en el cinema contemporani extrapolat en un indret reduït i amb un desenllaç, es podria dir, satisfactori (tot i les mancances esmentades anteriorment).

La resolució del cas, tenint en compte la quantitat de personatges possibles a realitzar el segrest, és senzilla i, en molts aspectes, falta de coherència. Però el muntatge realitzat i la música incorporada són possiblement els elements que eleven el moment final fins a tal punt d’arribar a complaure, lleument, a l’espectador.

Cristina Nocete

@crisnocete

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×