Autor Opinió
22 maig 2014 a 17:30

La desconeguda Estàtua de la Llibertat de Barcelona

0 Flares 0 Flares ×
Estàtua de la Llibertat a la Biblioteca Pública Arús

Imatge de la Biblioteca Pública Arús

Nova York, a part de pels seus gratacels, és coneguda al món sencer per l’Estàtua de la Llibertat que està instal·lada a l’entrada del seu port. Aquesta colossal estàtua de 46 metres d’alt (sense comptar la base) construïda per l’escultor Auguste Bartholdi, va ser un regal francès al poble nord-americà en commemoració del centenari de la seva independència i, des de la seva erecció el 1886, ha estat la imatge icònica de la ciutat de Nova York. Aquesta escultura, anomenada originalment “La llibertat il·luminant el món”, a més de ser el símbol de Nova York, ha estat àmpliament reproduïda pel món sencer com a símbol de la llibertat humana, i una de les reproduccions més primerenques la tenim a Barcelona. Fart de passejar per la Ciutat Comtal i no l’ha vista? Doncs llavors poc es prodiga gaire per les biblioteques públiques. Mal fet.

Si passeja pel Passeig de Sant Joan de Barcelona, és possible que davant l’enormitat de l’Arc de Triomf de l’exposició de 1888 li passi desapercebuda una petita joia modernista en forma de biblioteca pública anomenada la Biblioteca Arús. Aquesta biblioteca, la primera pública de la ciutat (1895) i llegat del famós filantrop i maçó Rossend Arús és actualment una font obligada per a tot aquell interessat en la maçoneria. Però, per accedir-hi, cal pujar una elegantíssima escala de marbre i, al final d’ella, podrem observar una reproducció en bronze fosc d’uns dos metres d’alt de l’Estàtua de la Llibertat que il·lumina, impertèrrita, a tot aquell visitant que busca ser il·luminat per tot el saber que tanca la biblioteca darrera de les seves portes.

Aquesta estàtua, encarregada un any abans expressament per a la biblioteca Arús, va ser construïda pel famós escultor Manuel Fuxà i Leal (l’autor del Sant Jordi del Saló de Cent de l’ Ajuntament de Barcelona o l’estàtua a Lope de Vega a la Biblioteca Nacional de Madrid) el qual es va encarregar de fer la còpia a escala de l’original novaiorquès. Sigui com sigui, no va ser Fuxà el que va fer l’estàtua de bronze en si mateixa -es pot ser un mestre de l’escultura i no tenir ni idea de forja- sinó que això va quedar a mans del mestre bronzista italià Odoardo Luis Razzauti, el qual repujà en planxa de bronze el model a escala reduïda proporcionada per Fuxà. No obstant, la reproducció no és perfecta.

Efectivament, quan Fuxà va dissenyar l’Estàtua de la Llibertat de la biblioteca Arús, no la va dissenyar exactament igual a la de Liberty Island. En comptes de posar “JULY IV MDCCLXXVI”, és a dir, 4 juliol 1776 (data de la declaració d’independència americana) que és el que posa al llibre que sosté amb el seu braç esquerre l’estàtua de Nova York, Manuel Fuxà va escriure en llatí “Anima Libertas” (Llibertat de l’Ànima). Així, l’estàtua proclamava a tot aquell que la veiés la llibertat de consciència que podria trobar en aquell edifici, ja fos per l’accés al saber que s’hi acumulava o per la proscrita adscripció maçònica dels seus patrocinadors.

Amb tot, tot i que la figura va ser construïda per ser col·locada al vestíbul de la biblioteca pública Arús, el fet que l’estàtua s’acabés amb antelació a la data efectiva d’inauguració de la biblioteca, va permetre que aquest monument en miniatura (si pot entendre’s com a miniatura una efígie de més de 2 metres) estigués exposat una mica més d’un mes a partir de mitjans de setembre de 1894 a la sala principal de la redacció de La Vanguardia, la qual es trobava a la Rambla dels Estudis, n º 7. La inauguració oficial -ja que oficiosament ja s’havia obert al públic anteriorment- va ser el dia 24 de març de 1895.

L’Estàtua de la Llibertat, obvia el dir-ho, va brillar amb llum pròpia el dia de la inauguració, i des de llavors no s’ha mogut de la seva situació d’honor; posició que ha permès que la nostra protagonista, durant 120 anys, hagi vist passar molta història als seus peus. Malgrat tot això, agradi o no, la deixin lluir o la apaguin, sigui gran o petita, la llibertat humana, la filantropia, en definitiva, el saber, seguirà il·luminant impertorbable com un far una humanitat que, malauradament, viu inmersa en les tenebres de la ignorància més escandalosa.

Ireneu Castillo

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×