Autor Opinió
8 març 2014 a 10:15

Els números canten

1 Flares 1 Flares ×

8 de marc  Manifest del Dia Internacional de la Dona

Una mirada que mai falta, és la que fem anualment entorn del dia 8 de març a quina és la realitat de la Dona. Enguany, en ple any 14 del S.XXI, hi tornem.

Una mirada que serveix per constatar que, malgrat que la Igualtat és un dret, s’imposa la desigualtat entre homes i dones en molts camps i aspectes de la vida diària, sent en el món laboral on  hi sublimen totes.

Hi sublimen dic, perquè en el món laboral es quantifica la desigualtat. S’hi posa xifra. I avui en dia estem potser massa avesats a prendre consciència de les coses quan se’ls posa una xifra o un preu. No dic que ho comparteixi. Dic simplement que la unitat de mesura en diners, a voltes fa que la realitat sigui més real i, en matèria d’Igualtat, els números canten.

Sabíeu que avui en dia, una Dona ha de treballar 84 dies més que un Home per guanyar el mateix? És a dir, si comencem l’any el dia 1 de gener, una dona que treballi fora de casa, no comença a cobrar fins el dia 26 de març. La que treballa dintre de casa, evidentment, no cobra cap dia i sovint sense aquesta aportació desinteressada i totalment altruista que no te cap mena de reconeixement, les famílies no se’n sortirien.

Sabíeu que, segons la UGT, si la mitja salarial a l’Estat espanyol és de 25.600.-€ pels homes, la de les dones ronda els 19.700 i que hi ha 1,7 milions de dones que treballen, el sou de les quals és de 612,90€ , és a dir, que està per sota del llindar de la pobresa?

Sabíeu que a l’Estat Espanyol, el percentatge de treball a temps parcial involuntari és del 12%, el doble que a la veïna França que no arriba al 6%, i que per cada 26 dones que afirmen que la feina a temps parcial serveix per a conciliar, només ho afirma 1 home?

Són dades que posen de manifest que queda molt camí per recórrer i a l’hora, que si no abordem canvis en profunditat, no aconseguirem avançar ni una sola passa en la bona direcció.

Quina és la bona direcció, podríeu preguntar? Perquè no deixa de ser aquesta, una expressió carregada de subjectivitat.

D’entrada se m’acut, i mirant d’objectivar-la, que la bona direcció és aquella que permeti una recuperació econòmica el més ràpida i sòlida possible. En aquest sentit, el darrer informe del Banc Mundial diu que si es redueixen les disparitats de gènere en la força laboral, es poden assolir importants beneficis en matèria de desenvolupament, ja que es milloraria la salut i l’educació dels fills, es contribuiria a la reducció de la pobresa global i es fomentaria la productivitat.

I per què doncs, hi ha tantes disparitats de gènere en la força laboral? Per mi i d’entrada, és com a conseqüència d’una mala educació en igualtat de nens i nenes durant la infància i la joventut, que fa que no siguem capaços d’avançar en els estereotips que nens i nenes perceben dels rols dels homes i les dones. També és degut a que seguim aplicant unes mesures que restringeixen la capacitat laboral de les dones en la seva època reproductiva, amb una legislació que les escora a ser principals candidates a treballs a temps parcial involuntari com a única opció per tenir un peu a casa cuidant i un peu fora de casa en l’àmbit professional. El treball a temps parcial com a única opció per ser a tot arreu al mateix temps. Finalment, i embolcallant-t’ho tot, ens trobem amb una manca de compromís dels Estats en fer de la qüestió de la igualtat entre homes i dones, una autèntica qüestió d’Estat.

Mentre la Igualtat sigui una matèria lligada a l’àrea dels Serveis Socials dels diferents Governs i la Dona vista com un col·lectiu a protegir, les desigualtats es perpetuaran.

Les dones no som un col·lectiu. Som individualitats que entre nosaltres no tenim més en comú que el nostre gènere i sexe femení. Tenim necessitats individuals i realitats individuals. Necessitats i especificitats en tant que persones que som.

La Igualtat, per tant, ha de ser una qüestió transversal. Cada decisió de política econòmica, laboral, sanitària, educativa, industrial…, té un impacte en tota la força laboral i aquesta la conformen tant els homes com les dones. Els homes i les dones són els reals actius d’un País i haurien d’estar en igualtat de condicions, tant per al servei del desenvolupament i sosteniments econòmic de la societat com per al compromís i dedicació a la cura i a la atenció dels menors i depenents.

Una democràcia les institucions de la qual no entenguin la cura com una responsabilitat i compromís de tots, no és una autèntica democràcia.

Lourdes Ciuró i Buldó.

 Diputada al Congrés del Diputats

Portaveu a la Comissió d’Igualtat

 

1 Flares Twitter 1 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×